L’Art de Governar amb Estratègies
En l’univers polític català, hi ha qui opta per l’acció tangible, altres per l’eloqüència verbal, i després hi ha Salvador Illa, qui s’ha convertit en un mestre en l’art de presentar plans. Amb cada repte que sorgeix, la seva resposta immediata és un nou pla, com si cada problema fos un trencaclosques que es pot resoldre amb una proposta escrita.
La Realitat Detràs de les Promeses
Catalunya, actualment, es presenta com una comunitat autònoma meticulosament estructurada, però si observem la qualitat dels serveis públics, podríem pensar que la desorganització ha trobat la seva manera d’entrar per alguna escletxa. Cada mes, es fan anuncis, es presenten gràfics a les càmeres i es dissenyen cronogrames amb gran fanfàrria, però després de l’espectacle mediàtic, queda la pregunta: són aquests plans realment efectius?
Plans Clau i les seves Implicacions
Examinar els plans més destacats fins al maig de 2025 revela un panorama de grans aspiracions i, en ocasions, escasses bases reals. Vegem-ne alguns:
Pla Econòmic ‘Catalunya Lidera’
Amb una inversió previst de 18.500 milions d’euros, aquest pla busca reactivar l’economia catalana a través de 200 mesures i actuacions estratègiques. Entre els seus eixos principals s’inclouen la reindustrialització i la millora de les infraestructures.
Expectatives i Realitats
Malgrat l’entusiasme generat, cal recordar que algunes de les accions, com l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, depenen d’autoritzacions externes, i la promesa de crear 78.000 nous llocs de treball pot semblar més un desig que una previsió realista.
Pla d’Habitatge Públic
Amb un pressupost de 4.400 milions d’euros, aquest pla pretén construir 50.000 habitatges públics de lloguer fins al 2030. No obstant això, la realitat és que actualment només hi ha sòl disponible per a 21.000 habitatges, i la Generalitat desconeix quants dels seus propis pisos estan ocupats o buits.
Un Pla Amb Més Preguntes que Respostes
A mesura que els plans es desenvolupen, queda la sensació que la falta d’informació i de recursos adequats pot convertir les bones intencions en un nou capítol d’ineficàcia.
El PUOSC i les Obres Municipals
Amb un pressupost de 500 milions d’euros, el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya busca finançar projectes municipals, però el seu èxit depèn de la capacitat d’execució i de la veritable necessitat de les comunitats locals.
La Transformació Verda i la Innovació
Amb l’objectiu d’implementar una reindustrialització sostenible, aquest pla es presenta com una resposta a la crisi ambiental. No obstant això, les accions concretes sovint queden diluïdes en un mar de terminologia atractiva.
Combatent la Pobresa Infantil
Amb una assignació de 700 milions d’euros per al 2025, la intenció és reforçar les ajudes existents. No obstant això, les quantitats són insuficients, i una gran part dels nens en situació de pobresa queden fora de les condicions per rebre suport.
Reflexions Finals
Salvador Illa ha creat una narrativa on cada repte sembla estar gestionat, tot i que moltes solucions són més teòriques que pràctiques. A mesura que ens apropem al 2030, la pregunta que cal fer és si aquestes estratègies es traduiran en millores tangibles o si quedaran com un testimoni de les aspiracions d’un govern que busca ser recordat per la seva planificació més que pels seus resultats.
