La política catalana en un moment d’estancament
Les eleccions autonòmiques del maig passat van fer sonar les alarmes en l’escenari polític català, generant expectatives sobre una possible renovació dins dels principals partits. Junts, ERC i Comuns, tots ells amb un pes significatiu en el panorama, van programar congressos amb la promesa de transformar els seus projectes. No obstant això, els resultats han demostrat que, malgrat les bones intencions, poc ha canviat.
Promeses de canvi que no es materialitzen
En els darrers congressos, es va reconèixer la urgència d’introduir nous lideratges i estratègies innovadores. No obstant això, aquests esdeveniments s’han convertit en instruments de consolidació per a les cúpules directives, especialment en el cas de Junts i ERC. A mesura que s’acumulen els anys des de l’inici del Procés, les figures de Puigdemont i Junqueras continuen al capdavant, amb una influència que sembla inalterable malgrat les crítiques al seu lideratge.
Una batalla per l’hegemonia independentista
Els recents congressos han desencadenat novament la rivalitat entre Puigdemont i Junqueras, amb ambdós polítics intentant reafirmar la seva posició en l’independentisme. La seva permanència en el poder ha generat frustració entre les bases sobiranistes, que perceben una falta de renovació genuïna. Mentre Puigdemont intenta reactivar el seu lideratge, Junqueras busca redefinir la seva estratègia sense abandonar les aliances que han caracteritzat el seu partit.
Els Comuns: A la recerca d’una nova direcció
D’altra banda, els Comuns han estat un dels grups més afectats per la recent contesa electoral. La seva líder, Jéssica Albiach, va expressar la necessitat de renovació, però els canvis realitzats semblen superficials. Amb una nova direcció escollida en una llista única, la sensació general és que l’absència d’Ada Colau ha deixat un buit difícil de omplir.
Un futur incert amb el retorn d’Ada Colau
La marxa d’Ada Colau ha generat especulacions sobre el seu eventual retorn per liderar les eleccions municipals del 2027. Aquesta expectativa ha portat els Comuns a ajornar les seves decisions estratègiques, mantenint una estructura que, tot i les aparences, no ofereix un nou rumb clar per recuperar la confiança dels seus votants.
Reflexions sobre el present i el futur
Amb l’escenari polític català atrapada en un cicle de repetició, la necessitat d’un canvi autèntic es fa més evident. La manca de democràcia interna en alguns partits i la continuïtat dels mateixos rostres al poder plantegen preguntes sobre la viabilitat d’un nou procés de ruptura. La urgència de redefinir estratègies i connectar amb la ciutadania es presenta com un repte ineludible per a tots els actors polítics implicats.
