Divergències en la percepció de la delinqüència
Recentment, la relació entre la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, i Aliança Catalana ha tornat a ser objecte de debat a causa de les seves diferents visons sobre la delinqüència a Catalunya. En una sessió parlamentària, Orriols, alcaldessa de Ripoll, va expressar el seu desacord amb les propostes de la síndica, que va defensar la importància de visitar centres penitenciaris per entendre millor la privació de llibertat.
Una crida a l’atenció sobre les víctimes
Giménez-Salinas va fer un crida a visitar presons com a mitjà per comprendre les realitats del sistema penal, suggerint que una major comprensió dels delinqüents pot conduir a una millor solució dels problemes socials. No obstant això, Aliança Catalana ha contestat aquesta perspectiva amb una invitació a centrar-se en les víctimes, preguntant-se quantes vegades la síndica ha visitat les famílies que han patit delictes greus.
Crítiques a la política bonista
La formació independentista ha carregat contra el que consideren un enfocament excessivament indulgent amb els delinqüents. Al seu perfil de X, Aliança Catalana ha expressat que l’enfocament de Giménez-Salinas se centra massa en la rehabilitació dels delinqüents, deixant de banda les necessitats i drets de les víctimes. Aquesta crítica reflecteix un sentiment creixent entre diversos sectors de la societat que reclamen una resposta més contundent davant la delinqüència.
Històricament enfrontats
Aquesta tensió no és nova; s’arrela en incidents anteriors, com ara les acusacions d’irregularitats en l’empadronament a Ripoll, en què el Síndic de Greuges va jugar un paper actiu. Aquesta actuació va ser percebuda per Aliança Catalana com una aliança entre els seus rivals polítics, com PSC, ERC i Junts, en un moment políticament delicat.
Perspectives sobre el futur de la política penal
Amb el debat sobre l’enduriment del codi penal en curs tant al Parlament com al Congrés, les veus que demanen un canvi en l’enfocament de la política penal es fan cada vegada més fortes. La qüestió de com abordar la delinqüència, equilibrant la seguretat pública amb els drets humans i les necessitats de les víctimes, es manté com una de les més controvertides a Catalunya.
