Impacte de l’ofensiva israeliana a la crisi humanitària de Gaza
La situació humanitària a Gaza s’agreuja arran de la recent ofensiva terrestre d’Israel a la ciutat de Rafah. La reducció dels lliuraments d’ajuda i combustible al territori palestí genera un impacte devastador. L’ONU ha suspès la distribució d’aliments a Rafah a causa de l’escassetat de subministraments i la inseguretat, mentre que les operacions de lliurament des del nou moll flotant finançat pels Estats Units també es van aturar després d’un incident en què persones desesperades es van apoderar de la major part de l’enviament descarregat en camions, resultant en la mort tràgica d’una persona.
Escassetat d’ajuda humanitària
Des que Israel va prendre el control de la cruïlla de Rafah amb Egipte, a través del qual flueix la major part de l’ajuda a Gaza, els lliuraments han disminuït dràsticament. L’ONU estima que 1,1 milions de persones a la franja, gairebé la meitat de la població, enfronten nivells catastròfics de fam. La falta de subministraments està portant el territori a la vora de la fam, generant una pressió global sobre Israel per permetre l’ingrés de més subministraments a l’assetjat enclavament costaner.
Desafiaments en la distribució dajuda
La distribució dajuda humanitària enfronta obstacles significatius. A través de la cruïlla recent d’Erez, entre Gaza i Israel, només poden arribar al voltant de 50 camions d’ajuda al dia a les zones més necessitades al nord de Gaza, molt per sota del llindar de 600 per dia que les agències d’ajuda consideren necessari. Aquesta situació ha generat una crida d’atenció per part del cap humanitari de l’ONU, Martin Griffiths, que ha instat un augment significatiu en les entregues per evitar una catàstrofe humanitària imminent.
Repercussions polítiques
A més de la crisi humanitària, la recent ofensiva israeliana ha generat tensions polítiques. El reconeixement de Palestina com a estat per part d’alguns països europeus ha provocat la indignació del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que ha qualificat aquesta mesura com un ‘premi al terrorisme’. Aquestes tensions polítiques compliquen encara més la situació a la regió, augmentant la urgència de trobar solucions diplomàtiques per abordar tant la crisi humanitària com les tensions polítiques en curs.
