Un Festival que No S’Atura
El festival Dansa Metropolitana continua la seva marxa vibrant per Barcelona i altres dotze municipis de l’Àrea Metropolitana, mantenint l’energia a pesar de les inclemències del temps. Amb una part significativa de la programació dedicada a espectacles de carrer, l’esdeveniment presenta una fusió d’actuacions professionals i presentacions d’escoles, conegudes com a Vibracions. La programació, que s’estendrà fins al 30 de març, ha estat detallada per Jaume Forés Julianaus en un article que destaca la seva diversitat.
Dansa i Teatre: Una Nova Perspectiva
En aquesta crònica, explorarem dues actuacions que desafien les convencions tradicionals del que considerem dansa. Aquestes obres transcendeixen les etiquetes habituals i s’emmarquen en un enfocament més essencial i contemporani del teatre. Les creadores, Marina Otero i Candela Capitán, semblen indiferents a les classificacions, i aquesta actitud artística es converteix en el nucli de les seves propostes.
Marina Otero i ‘Kill me’ al Teatre Lliure
La proposta de Marina Otero, titulada ‘Kill me’, explora les complexitats de la salut mental. Inspirada per la medicina antiga, Otero presenta un elenc de cinc ballarines que comparteixen una melancolia que reflecteix la seva pròpia experiència amb el Trastorn Límit de la Personalitat. A través d’aquest espectacle, l’artista ofereix una visió íntima i provocadora de la bogeria, teixint un relat que combina humor i tragèdia.
Un Viatge a la Melancolia
Otero, en la seva darrera obra, presenta un panorama emocional en què les ballarines comparteixen les seves experiències amb trastorns mentals. La narrativa autobiogràfica s’entrellaça amb referències a figures icòniques com Marilyn Monroe i Édith Piaf, que també van lluitar amb la seva salut mental. Aquest enfocament no només desafia les expectatives del públic sinó que també provoca reflexions sobre la relació entre genialitat i bogeria.
Candela Capitán i la Reflexió sobre la Soledat
Després d’explorar Otero, ens desplacem al Teatre L’Artesà del Prat de Llobregat, on la coreògrafa Candela Capitán presenta ‘SOLAS’. Amb un vestuari cridaner, les intèrprets es connecten a una sala de Chaturbate, creant un diàleg entre la realitat i la ficció. Aquesta obra, que explora la soledat en un món hiperconnectat, desafia les percepcions del públic sobre l’erotisme i la relació amb el cos femení.
La Dualitat del Digital i el Presencial
La instal·lació de Capitán utilitza dispositius mòbils per connectar el públic amb una plataforma de contingut per a adults, generant una experiència immersiva que qüestiona la naturalesa de la intimitat en l’era digital. La coreografia, a càrrec de Virginia Martín, aporta una intensitat física que desafia les expectatives tradicionals, mentre que la il·luminació i el disseny sonor amplifiquen l’impacte de l’obra.
Un Diàleg entre Art i Societat
Ambdues propostes no només són un reflex de les experiències personals de les artistes, sinó que també obren un debat sobre la salut mental i la soledat en la societat actual. Amb un públic que, en ocasions, es veu distanciat de l’escena, les obres de Otero i Capitán ens conviden a reflexionar sobre la condició humana i les nostres connexions amb els altres.
A mesura que el festival avança, aquestes representacions ens recorden la potència del teatre i la dansa per tractar temes profunds i complexos, mostrant que l’art pot ser un vehicle per a la comprensió i la sanació en temps de crisi.
