Difícils camins cap a la independència
Actualment, només un 15,9% dels joves espanyols, amb edats entre 16 i 29 anys, s’han aconseguit independitzar. Aquesta xifra ha disminuït en 7,3 punts comparada amb una dècada enrere. Estenent el rang, descobrim que el 69,8% de les persones entre 30 i 34 anys han deixat la llar paterna, un percentatge que també ha baixat en 4,5 punts en els darrers deu anys. Això implica que un 30% d’individus més grans de 35 continuen vivint amb els pares. De mitjana, els joves s’emancipen als 29,5 anys i molts opten per compartir un pis en lloc de viure sols o en parella. A Catalunya, és comú trobar joves de 30 anys o més, fins i tot amb feines fixes, que viuen amb companys de pis, una cosa impensable fa dues dècades.
Declivi a la natalitat
Fa unes quantes setmanes es van publicar les xifres sobre la natalitat a Catalunya. El 2023 van néixer 54.182 nadons a la regió, una reducció del 3,9% respecte a l’any anterior. La taxa de fecunditat provisional va ser de 1,10 fills per dona, el nombre més baix registrat fins ara. Aquest indicador ha anat disminuint des del 1990, assolint el seu punt màxim el 2008 amb 1,53 fills per dona, encara lluny del nivell de reemplaçament de 2,2. Les dones estrangeres residents a Catalunya presenten una taxa fecunditat de 1,32 fills per dona, superior a la de les dones catalanes, encara que continua essent baixa.
Vinculació entre l’habitatge i la natalitat
Sòl esmentar ambdós temes junts ja que la crisi de l’habitatge i la crisi demogràfica estan estretament relacionades. Moltes dones a Catalunya no volen tenir tants fills com en la generació dels pares, on era comú tenir-ne tres o quatre. Avui dia, les parelles aspiren a tenir menys fills, però encara tenen el desig de tenir-ne almenys un o dos. La raó principal que no ampliïn les famílies no és la manca de desig, sinó la incapacitat econòmica per garantir una vida adequada per als seus fills.
Obstacles econòmics i desitjos duna família
El gran problema és que molts pares potencials no poden assegurar les necessitats bàsiques com alimentació, allotjament i educació per als seus fills. Resulta difícil costejar un pis, com aleshores assumir les despeses que implica tenir nens? L’emancipació és un pas crucial previ en la creació d’una família. És per això que la mitjana d’edat per a la maternitat a Catalunya és de 32,6 anys. Aquesta situació hauria d’estar a la cúspide de les prioritats polítiques.
Solucions a la vista
La resposta no es troba a curt termini, ja que requereix mesures contundents com la construcció de milers d’habitatges protegits de lloguer accessible, la creació de centenars d’escoles bressol públiques i gratuïtes, així com la implementació d’ajudes dedicades específicament a les famílies de classe mitjana . Aquestes accions serien un bon començament per abordar aquest problema crític.
Conseqüències a llarg termini
Les repercussions de la crisi demogràfica són nombroses i preocupants. El futur de la llengua i la cultura catalanes també està amenaçat, ja que la transmissió de l’idioma matern és clau per a la supervivència. La reducció del nombre de parlants nadius de català és un fet innegable. Així mateix, les universitats catalanes enfrontaran una disminució en la quantitat d’estudiants, cosa que afectarà el mercat laboral a causa de la manca de professionals capacitats en diversos sectors.
Necessitat dacció governamental
La crisi demogràfica és, sens dubte, una qüestió nacional que exigeix atenció urgent de les autoritats. No obstant això, hi ha escepticisme sobre si aquesta problemàtica rebrà el focus necessari. La incapacitat, o desinterès, dels dirigents per enfrontar aquesta situació continua sent una preocupació entre aquells que desitgen un futur millor per a Catalunya.
