L’Era Barroca i els Seus Protagonistes
Els amants de la música clàssica poden identificar ràpidament els grans mestres del Barroc. Al topall d’aquesta llista hi ha Johann Sebastian Bach, el més cèlebre de tots; seguit de prop per Georg Friedrich Händel, Antoni Vivaldi, Johann Pachelbel, Claudio Monteverdi, Georg Philipp Telemann i Jean-Baptiste Lully. Encara que podria esmentar molts més, aquests noms són sens dubte representatius. En fer una cerca en un navegador sobre ‘música barroca’, es confirma que aquests són els compositors més reconeguts del segle XVII i principis del XVIII. Van contribuir a deixar enrere les pràctiques de la música antiga ia la instauració de formes com la sonata, així com el desenvolupament de l’òpera com un gènere musical establert. Tanmateix, em sorgeix una inquietud: per què en aquestes llistes rarament, si és que mai, apareix el nom d’alguna dona que va il·luminar amb la seva creativitat l’art d’aquella època?
La Presència Femenina a la Música del Barroc
La història ha demostrat que van existir compositores que van gaudir de gran èxit en el seu moment, com bé va indicar Mar Medinyà a la seva obra ‘Múrries’, on repassa la història de la creació musical femenina. Al seu llibre, dedica un capítol sencer a les contribucions de dones a les ciutats, les corts i els convents italians. Això s’alinea amb la missió del Thaleia Ensemble, que busca recuperar la memòria de les compositores del seicent.
El Concert i els seus Protagonistes
Aquest grup musical destacat tindrà l’oportunitat d’interpretar un repertori de composicions de noves compositores italianes desenvolupades en diferents contextos durant el segle XVII. Dins les seves presentacions, que formen part del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FEMAP), es presentaran a tres localitats. Les dates són les següents: el 2 d’agost a les 19.00 hores a l’Església de Sant Martí de Palaldà (Les Banys d’Arles, França), el 3 d’agost a les 22.00 hores al Claustre del Monestir de Sant Joan de les Abadesses i, finalment, el 4 d’agost a les 20.00 hores a Bellestar, del municipi de Montferrer i Castellbò. Cadascun d’aquests concerts comptarà amb una visita guiada al poble, per submergir-se en la història que amaguen els seus carrers i per apreciar l’entorn on s’ubica.
Un Repertori Riquesa Cultural
L’actuació iniciarà amb ‘Cari musici’ de Bianca Maria Meda, que va tenir l’oportunitat de desenvolupar la seva tasca artística al convent benedictí de Sant Martino de Leano a Pavia. Aquesta obra forma part d’una col·lecció de motets que van aconseguir ser publicats i impresos. A continuació, l’ensemble interpretarà dues peces de Claudia Sessa, totes dues del 1613. Aquesta compositora, que residia al convent de Santa Maria Annunciata a Milà, era també una reconeguda intèrpret d’instruments i vocalista, encara que els detalls sobre la seva vida i la seva data de mort romanen a la penombra.
Compositores Prolífiques i El seu Llegat
La línia de la música devocional continuarà amb Isabella Leonarda, considerada compositora més prolífica de la seva època. Al Col·legi de Santa Úrsula a Novara, on es va convertir en instructora de música i va assolir el càrrec de consellera dins de l’estructura monacal, va deixar una empremta indeleble amb més de 200 peces i 20 volums que exhibeixen una diversitat musical amb elements molt avançats per a temps. La seva ‘Sonata prima’ serà part de la interpretació. En el mateix àmbit, vivia María Javier Peruchona, l’única obra del qual és ‘Sacri concerti de motetti’, publicada el 1675 a Milà.
Explorant la Música Secular Femenina
Chiara Margarita Cozzolani serà la darrera de les compositores del programa, procedent del convent de Santa Radegonda a Milà, on va arribar a ocupar el càrrec d’abadessa. Tot i haver publicat quatre volums de música, Thaleia Ensemble interpretarà només ‘Salmi a otto voci concertati’.
Una Finalització Innovadora
La resta del concert se centrarà en la música no religiosa creada per dones al mateix segle. Es començarà amb ‘Udite lagrimosi spirti’ (d”Affetti amorosi’) de Lucia Quinciani, que és reconeguda com la primera monodia publicada i composta per una dona. Encara que va treballar a Verona i Venècia, lamentablement, hi ha poca informació sobre la seva vida i el seu corpus musical.
La sessió continuarà amb l’obra d’Antonia Pafoani Bembo, que, després d’escapar-se de problemes matrimonials, va trobar refugi en una comunitat femenina a París sota la protecció de Lluís XIV, que li va oferir oportunitats per cantar. Els seus sis volums musicals es preserven a la Biblioteca Nacional de París. El programa també inclou ‘Correnti’ de Marieta Morosina Priuli, de la qual només se’n coneixen dues peces pictòriques centrades en la dansa, un concepte poc habitual per a l’època, encara que lamentablement no es conserven íntegrament.
Finalment, es rendirà tribut a Barbara Strozzi, una de les primeres dones italianes que es va dedicar professionalment a la música al marge de la cort. Va publicar més obres durant la seva vida que molts dels seus contemporanis, malgrat no haver comptat amb un mecenatge constant. La seva peça ‘Hor che Apollo è a Teti in sinus d’Arie, op. 8’ serà interpretada com a part del repertori.
Tancament de l’esdeveniment
Pots adquirir les entrades per a aquests memorables concerts aquí.
