La recerca d’una experiència teatral
Imaginau una senyora que viu a Sort, amb un desig sincer de submergir-se en l’art del teatre. La seva passió, però, es troba amb una realitat que limita les seves opcions. El cinema-teatre local, tot i tenir una programació, resulta insuficient per a les seves expectatives.
L’escenari més ampli: la lluita per l’accés
Després d’explorar les opcions més properes, descobreix que la ciutat de Balaguer, a una hora i mitja de distància, és el seu millor aliat. Tanmateix, es tracta d’un teatre privat. Per gaudir d’una oferta pública i estable, haurà de viatjar fins a Lleida, un trajecte que li requereix dues hores i un notable cost en combustible.
La frustració de les distàncies
Després de diverses experiències decebedores amb companyies amateurs i produccions de menor envergadura, la senyora decideix que ha arribat el moment de gaudir del millor teatre del país. El seu objectiu és el Teatre Nacional, on podrà veure les obres d’autors que admira. No obstant això, el cost i la logística d’aquest viatge l’angoixen.
Un accés desigual a la cultura
La seva història no és única. Moltes comarques de Catalunya s’enfronten a una realitat similar, amb infraestructures escèniques insuficients i un accés limitat a la cultura. Els impostos que es destinen a mantenir un teatre nacional no arriben a tots els racons del país, deixant a molts ciutadans sense opcions.
El problema de les gires
Encara que algunes produccions nacionals realitzin gires, ho fan en escenaris que ja tenen una programació estable. Això genera una competència deslleial amb les companyies locals, que sovint lluiten per obtenir visibilitat i recursos.
Reptes per a un accés equitatiu
La pregunta que cal plantejar-se és: com podem assegurar que la cultura en viu sigui accessible per a tothom? La Generalitat pot destinar fons a micropobles, però les quantitats són irrisòries comparades amb el que es destina a institucions com el TNC.
Una proposta per al canvi
En comptes de limitar-se a subvencions puntuals, potser seria millor obrir les portes del Teatre Nacional per oferir espectacles que puguin viatjar a les comarques més petites, portant la cultura a qui la finança amb els seus impostos.
La importància de la proximitat cultural
Hi ha exemples d’èxit en petites localitats que demostren que la cultura pot florir, amb una assistència notable en programes estables. La senyora de Sort, com moltes altres, mereix tenir accés a les mateixes oportunitats de gaudir de la cultura que aquells que viuen a les grans ciutats.
Un futur per a la cultura escènica
És essencial que es treballi en un pla a llarg termini per millorar l’accés a la cultura, sense pressa però amb determinació. L’objectiu no és només augmentar el nombre d’espectadors, sinó garantir que tothom pugui emocionar-se amb les arts escèniques, independentment de la seva ubicació.
