El caos de la preinscripció escolar
En una tarda qualsevol, mentre recullo els meus fills de l’escola, em trobo immers en una conversa animada entre pares i mares. Entre rialles i motxilles de colors, una de les mares em mira amb un somriure irònic i un to inquietant: “És fàcil parlar quan ja tens assegurada la plaça del teu fill gran”. Moments abans, a la feina, un company havia deixat anar una frase que em va fer sentir com si estigués defensant una causa perduda: “Portes els teus fills a una escola per projectes, però quan arriben les places, no sou tan flexibles…”. La frustració em fa respondre amb una afirmació que, a la vegada, em sorprèn: “Però, per què no pot ser que vulguem una escola de qualitat a prop de casa?”.
El cicle de la desesperança
Cada any, la temporada de preinscripcions a Sabadell es converteix en un autèntic malson per a moltes famílies. L’angoixa de no saber si trobaran una plaça a l’escola pública del seu barri es repeteix com un mantra. El desgast emocional d’un sistema burocràtic mancat de respostes clares s’ha tornat habitual. En lloc d’enfrontar-se a la realitat de la manca de places, el debat es polaritza, presentant la qualitat educativa com un enemic del dret a escolaritzar els infants a prop de casa. Però aquesta visió és tant errònia com perillosa: el veritable problema rau en la insuficiència de places i en la falta de compromís amb l’educació pública.
Consequences del sistema actual
La situació és especialment alarmant als barris del Centre i la Creu Alta, on la majoria de les escoles concertades es concentren. Les famílies es veuen obligades a optar per centres privats subvencionats per por a quedar-se sense plaça o ser assignades a escoles llunyanes. Aquesta dinàmica no només afavoreix les escoles concertades, sinó que perpetua la desigualtat entre els centres públics i privats, ja que els primers no poden competir amb els recursos que reben els segons. Amb cada matrícula en una escola concertada, l’educació pública es debilita, reforçant un sistema que es basa en la selecció i la segregació.
Un debat que ens divideix
El debat simplista que s’ha instaurat no és només un reflex de la realitat educativa, sinó que s’ha convertit en una estratègia que fomenta la divisió entre les famílies. En lloc de dirigir la nostra indignació cap a les institucions responsables de garantir una educació pública de qualitat, ens enfrontem entre nosaltres en una lluita estèril. Aquesta narrativa ens priva de viure la preinscripció com un moment d’elecció conscient, convertint-lo en una cursa per obtenir informació logística.
El paper dels mitjans i les prioritats
Els mitjans locals juguen un paper crucial en aquest escenari. En comptes de proporcionar una anàlisi profunda de la situació, sovint difonen missatges que perpetuen la confusió. Presentar l’augment de ràtios com una mesura positiva sense considerar les seves conseqüències reals només exacerba la problemàtica. Mentre alguns centres educatius es troben al límit, altres lluiten per mantenir-se vius en un context de falta de recursos i suport institucional.
Models educatius que funcionen
Exemples com l’Escola Samuntada, que ha passat de ser una opció rebutjada a un model a seguir, demostren que les solucions innovadores són possibles. Però, en lloc de reforçar aquestes iniciatives, les institucions les ignoren, perpetuant un sistema que no protegeix ni potencia l’educació pública. Es perd així l’oportunitat de construir comunitats educatives fortes que treballin conjuntament per l’acompanyament dels infants.
Una crida a l’acció
Afrontar el repte de l’educació a Sabadell no pot ser una tasca que es basi en improvisacions anuals. La solució no passa per augmentar ràtios o saturar escoles. Les famílies no són el problema; les institucions han de reconèixer que la qüestió és estructural. Necessitem un compromís real per garantir que cada infant tingui accés a una educació de qualitat, construint xarxes de suport i unint les comunitats en lloc de dividir-les. Ja n’hi ha prou d’acceptar solucions inadequades que ens allunyen de la veritable necessitat d’un sistema educatiu just i accessible per a tothom.
