El Teló de Fons: La Plaça Ricard Vinyes, un Escenari Sorprenent
A la plaça Ricard Vinyes, un lloc dedicat normalment a la música dels grans mestres de Lleida, l’ambient era molt diferent aquesta tarda. El so de la cançó “I viva España” de Manolo Escobar omplia l’aire, anunciant el començament del míting electoral de VOX.
Una Multitud Eclèctica: Joventut i Tradició s’entrellacen
Entre els assistents, destacava una barreja eclèctica de joves i grans. Nois amb arracades i noies que semblaven tretes d’un podcast de música alternativa es barrejaven amb homes grans amb caçadores de color caqui i ulleres de sol Ray-Ban Aviator. Tot i això, tots portaven un element comú: l’adhesiu de la bandera espanyola, un símbol de nostàlgia i orgull.
Una Trobada Sorprenent: El Llibreter Patriota i els seus Llibres
Mentre passejava per la plaça, un jove amb una jaqueta Harrington beix se’m va acostar, oferint-me un exemplar de “L’Espanya que volem”, una antologia de textos de José Calvo Sotelo. Em va explicar que era un gran patriota i que la portada del llibre representava els voluntaris catalans a la guerra del Marroc.
Un Discurs del Passat: Apel·lacions a la Tradició i el Camp
Els primers discursos de l’acte, pronunciats per Toni López i Rafael Villafranca, evocaven un discurs carlí, apel·lant a la defensa del camp, la preservació dels costums tradicionals i el rebuig al progrés de l’Agenda 2030.
L’Era Digital en un Mítin Tradicional
Tot i la nostàlgia del discurs, l’ambient estava marcat per la tecnologia. Els assistents enregistraven vídeos i feien fotos amb els telèfons mòbils, documentant l’esdeveniment per a les xarxes socials.
Ignacio Garriga: Un Candidat Presidencial amb un Missatge Sorprenent
Quan Ignacio Garriga va pujar a l’escenari, la multitud va esclatar en crits de “president, president!”. Tot i això, el seu discurs contenia una paradoxa: mentre defensava l’eliminació de les autonomies, aspirava a ser president de la Generalitat de Catalunya.
Santiago Abascal: Un Rapsòdia de Frases Curtes i Missatges Controvertits
Santiago Abascal, el líder de VOX, va aparèixer a l’escenari i va provocar una gran ovació. Va parlar amb frases breus i contundents, com un raper en una batalla de galls. Va defensar un “leridanisme” inclusiu, però també va criticar la immigració il·legal i l’ús del vel en públic, presentant-ho com una qüestió de llibertat per a les dones.
Pablo Hasél: Un Raper Silenciat i la Llibertat d’Expressió
Mentre escoltava el discurs d’Abascal, no vaig poder evitar pensar en Pablo Hasél, un raper empresonat per les lletres antimonàrquiques. La llibertat de què parlava Abascal semblava no incloure el dret a la llibertat d’expressió, un dret que Hasel havia vist violat.
Una Cançó de Nostàlgia i Divisió
Al final de l’acte, un jove amb una samarreta que deia “Perquè Catalunya torni a ser Catalunya” va aplaudir amb entusiasme. Tot i això, el missatge que havia escoltat a Lleida era més aviat una cançó que deia que Catalunya deixés de ser Catalunya, una barreja de nostàlgia pel passat i anhels d’un futur diferent.
