L’impacte de l’EULP: Una anàlisi crítica
Cada cinc anys, l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) esdevé un moment de tensió per a la llengua catalana, que, malauradament, es veu reflectida en dades alarmants. Les xifres de parlants habituals es van desplomant, i els titulars de la premsa sovint exageren la situació, prioritzant l’impacte emocional sobre la veritable realitat.
Dades preocupants: La realitat dels parlants
La presentació de l’EULP 2023 al Palau de la Generalitat va destapar una realitat inquietant: entre 2018 i 2023, el català ha perdut 94.000 parlants habituals, passant de 2.305.135 a 2.211.092. Aquesta caiguda no només és numèrica; és un reflex d’un problema més profund que afecta la societat catalana.
Metodologia de l’enquesta: Una aproximació a les xifres
L’enquesta es va realitzar amb una mostra de 8.682 persones, amb respostes recollides tant de manera digital com telefònica, i amb un petit percentatge d’enquestes presencials. Malgrat l’ampli esforç per recollir dades, la representativitat de les respostes pot estar afectada per la falta d’interès general en el tema.
Una esperança confusa: L’interès en aprendre català
Un dels aspectes més destacats de l’enquesta és la reveladora dada que dos milions de persones expressen el desig d’aprendre o millorar el seu català. Aquesta xifra ha estat celebrada com un signe d’integració dels immigrants, però un anàlisi més profund ens porta a qüestionar la veritable motivació d’aquest desig.
Desglossament d’interessos: Qui vol aprendre català?
Dins d’aquest grup, 903.800 són nascuts a l’estranger, 232.800 provenen d’altres regions de l’Estat, i 899.500 ja són catalans. És important reflexionar sobre quines són les motivacions reals d’aquestes persones i si el seu interès es traduirà en una real incorporació de la llengua a les seves vides.
La tendència descendent: Una mirada retrospectiva
Des de 2018, el nombre de persones que volen aprendre català ha disminuït en 242.000. Les dades reflecteixen una realitat preocupant: a mesura que el nombre d’immigrants ha crescut, l’interès per aprendre la llengua sembla haver disminuït en altres grups demogràfics.
El context de l’immigració i l’aprenentatge
Entre els immigrants que han arribat a Catalunya, només un 25% manifesta el desig d’aprendre català. Això indica que un gran percentatge no considera necessari dominar la llengua, cosa que planteja dubtes sobre l’eficàcia de les polítiques actuals per fomentar l’ús del català.
Propostes per al futur: Necessitem més que cursos
En resposta a les dades de l’EULP, el govern ha anunciat un pla de creació de cursos per a 30.000 persones que necessiten acreditar el seu coneixement de català. No obstant això, és essencial que les solucions vagin més enllà de l’ensenyament formal i abordin les causes profundes de la disminució dels parlants.
El repte d’una política lingüística eficaç
Per recuperar la presència del català, és necessària una política lingüística ambiciosa que impliqui mesures complexes i que desafii les resistències. Només així es podrà revertir la tendència a la baixa i garantir un futur viable per a la llengua.
L’estat del català ens obliga a reflexionar sobre la seva supervivència en un món cada vegada més divers i canviant. Sense accions decisives, el futur de la llengua catalana es veurà compromès, i ens quedarem observant com, cada cinc anys, la situació empitjora.
