La crisi interna de Junts: una realitat ineludible
Recentment, un grup de militants de Junts ha anunciat la seva dimissió col·lectiva, un gest que revela les profundes divisions que es viuen dins del partit liderat per Carles Puigdemont. Els dissidents critiquen la falta de transparència i la manca de democràcia en la presa de decisions, denunciant que l’actual direcció s’ha tornat autoritària i excloent amb aquells que qüestionen la seva estratègia.
Les acusacions de falta de democràcia i transparència
Els membres dissidents han emès un comunicat contundent a través de la plataforma JuntsxJunts, que destaca la urgència d’una reforma interna que permeti la diversitat d’opinions. Acusen la cúpula del partit d’haver consolidat un sistema que premia la lleialtat i exclou les veus crítiques, especialment aquells que s’oposen als pactes amb el PSOE.
Reaccions del Consell de la República
Aquestes tensions no són noves. A l’agost de 2023, durant les negociacions per la investidura de Pedro Sánchez, Puigdemont va proposar eliminar l’òrgan legislatiu del Consell de la República, una maniobra que va ser percebuda com un intent de silenciar les veus dissentides. La resposta dels membres del Consell va ser contundent, acusant-lo d’autoritarisme.
El congrés de Calella: una promesa incomplerta
El congrés celebrat a Calella el passat octubre es presentava com un moment clau per la regeneració del partit. No obstant això, la seva execució va ser vista per molts com un intent de consolidar el control de Puigdemont, amb una única llista presentada i una repressió notable a les veus dissidents, incloent-hi pressions sobre les corrents internes.
La resposta dels afiliats de base
La recent escissió impulsada per militants de base representa un desafiament significatiu per la direcció de Puigdemont. Aquestes baixes posen de manifest que les aspiracions independentistes de la militància estan en desacord amb l’estratègia actual del partit, que es percep com a allunyada de l’esperit de l’1-O.
El futur incert de Junts
Amb la imminent amenaça de més baixes i la fuga de militants cap a alternatives com Aliança Catalana, la supervivència de Junts es veu compromesa. Les crítiques a l’estratègia de pactes amb Madrid poden portar el partit a un camí similar al d’ERC, amb conseqüències devastadores per la seva influència a Catalunya.
Experiments fallits de lideratge
El recorregut de Puigdemont com a líder independentista ha estat marcat per intents infructuosos de recuperar el control del moviment. L’1-O i el Consell de la República han estat exemples de com les expectatives no s’han traduït en resultats efectius, deixant un rastre de descontentament entre les bases.
Junts 2.0: un nou fracàs?
El recent intent de Puigdemont de reinvencionar Junts amb el concepte de Junts 2.0 s’ha topat amb la dura realitat de les divisions internes. Les eleccions catalanes de maig de 2024 van ser un test per a aquesta nova etapa, però la derrota davant Salvador Illa va accelerar la sensació de crisi i la necessitat d’un congrés que, lluny de servir per unir, ha evidenciat les fractures.
El dilema de la unitat
L’actual ruptura dins de Junts reflecteix un fracàs en l’intent de consolidar un projecte unitari sota el lideratge de Puigdemont. La seva continua aliança amb el govern espanyol pot proporcionar-li certes garanties a Madrid, però les repercussions a Catalunya podrien ser devastadores, amb un augment de la insatisfacció i la desconfiança entre les bases.
