Una Imatge Que Provoca Reflexions
Fa poc, vaig topar amb una imatge que mostrava els líders de Comissions Obreres i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez, sota el lema provocador: “Menys treball, millor vida”. Aquesta instantània em va semblar un reflex d’un moment inapropiat, ja que aquests representants sindicals són sovint percebuts com a defensors de la bona vida més que dels drets laborals. Malgrat això, no li vaig donar més importància, ja que la seva figura no em suscita cap interès.
La Vaga com a Eina Política
Recentment, la imatge ha tornat a la meva ment arran de l’últim bloqueig en el traspàs de Rodalies, que s’ha tornat a enfrontar a un nou obstacle: una vaga anunciada pels mateixos sindicats si el govern espanyol no retira el seu compromís de transferir la gestió del sistema ferroviari, considerat un dels pitjors d’Europa.
Sindicalisme i Política: Una Relació Complicada
La relació entre aquests sindicats i els partits polítics és ben coneguda i, en el context català, és un tema que es pot considerar un fracàs. Quan Comissions i UGT es dediquen a defensar els interessos partidistes, es deslliguen de la seva veritable missió: la defensa dels drets laborals.
El Context del Traspàs de Rodalies
El debat sobre el traspàs de Rodalies és un exemple de pacte polític entre el PSOE i Junts. És comprensible oposar-se a aquesta decisió, però convocar una vaga de maquinistes de Renfe la converteix en una acció política més que en una lluita per la millora del servei. Quina opinió tindran els treballadors afiliats a aquests sindicats, que cada dia perden temps a causa de les deficiències del servei de Renfe?
El Cas de l’Anoia i el Futur del Ferrocarril
A la comarca de l’Anoia, la presència de Renfe és pràcticament inexistent. Només hi ha una línia que connecta amb Manresa, un traçat històric que fa més de 150 anys que no ha evolucionat adequadament. La decisió de fer passar la línia entre Barcelona i Madrid per Manresa en comptes de Martorell o Igualada ha tingut conseqüències negatives que ara es fan evidents.
Silenci davant la Realitat
És curiós que ni els partits polítics ni els sindicats hagin alçat la veu davant els nombrosos retards que pateixen els viatgers catalans. Aquesta situació s’ha normalitzat, i fins i tot els ecologistes que promouen el transport públic semblen ignorar la realitat lamentable del servei ferroviari.
Un Model Alternatiu: Ferrocarrils de la Generalitat
Catalunya disposa d’un model de gestió ferroviària que podria servir d’exemple: els Ferrocarrils de la Generalitat. Encara que la línia R-6 presenta dificultats, els viatges amb Ferrocarrils ofereixen una experiència molt més positiva en termes de neteja, puntualitat i confort.
La Pregunta Clau
Si existeix un model de gestió que supera Renfe, per què no s’aplica a la nostra regió? És desconcertant pensar que els líders sindicals no han experimentat personalment les deficiències de Renfe. Si ho haguessin fet, haurien de defensar activament el traspàs de Rodalies en comptes de mantenir una postura que sembla més enfocada a interessos personals que a la millora del servei i a la defensa dels treballadors.
