Una ciutat oberta a la diversitat
La ciutat de Barcelona sempre ha estat un escenari de vibracions sísmiques en l’àmbit flamenca. És una capital de contrastos, on conviuen plans i turons, i ha donat lloc a un flamenc lliure i heterodox. El flamenc de Carmen Amaya, La Singla i altres artistes ha sorgit dels barris més baixos, impregnat d’un esperit particular que ha caracteritzat la ciutat.
El flamenc ha trobat un lloc propici a Catalunya des del segle XIX, sent una capital amb una població que gaudia de la música, el ball i altres arts improvisades en diferents locals de la ciutat.
Un art desafiament durant el franquisme
Durant el periode del franquisme, el flamenc va veure reduïda la seva presència a cercles puristes, però alguns valents continuaven explorant noves formes a Barcelona. Locals com Los Tarantos van acollir experiments efímers i vetllades d’alt voltatge, donant lloc a una protomodernitat sorgida de la llibertat i la miscel·lània social i artística.
Els anys vuitanta van veure un desinterès per part de les polítiques culturals cap al flamenc, però aquest art, com una criatura viva, va reneixer amb els nous sons de la rumba i la revalorització de l’escena urbana.
Un ressorgiment modern
Al començament del segle XXI, el festival Flamenc Empíric va representar un important suport per a la renovació del flamenc a la ciutat. Persones com Juan Carlos Lérida van lluitar per alliberar aquest art de posats i clixés, fent-lo evolucionar i experimentar noves formes d’expressió.
El flamenc català va aconseguir guanyar visibilitat i va deixar de justificar-se constantment. Sota la influència de Lérida i altres artistes, aquesta forma d’expressió es va estendre a altres ciutats catalanes, consolidant-se com un dels focus artístics més seductors del moment.
Una evolució creativa sense fronteres
El flamenc a Barcelona s’ha situat en un altre nivell, introduint-se en nous àmbits com tallers mecànics, gimnasos i cinemes. Aquesta evolució ha convidat a explorar temes transversals i ha atorgat al nou flamenc una categoria creativa i artística il·limitada.
Sense perdre les seves arrels, el flamenc a Barcelona s’ha convertit en una revolució avantguardista carregada de futur, amb una evolució que encara té molt a oferir.
