Inici » El futur incert de les espècies: una crida a l’acció

El futur incert de les espècies: una crida a l’acció

by PREMIUM.CAT
Imagine un "paisaje agrícola" sereno en Catalunya, con vastos 'campos abiertos' que se extienden bajo un 'cielo azul claro'. En primer plano, un 'búho' solitario se posa en una cerca rústica de madera, sus 'plumas' una mezcla de marrones y blancos suaves, que se mezclan armoniosamente con la "naturaleza" circundante. Los ojos grandes y expresivos del búho escanean el área, reflejando una sensación de alerta y vulnerabilidad. Al rodear el búho, parches de floración de 'flores silvestres' en colores vibrantes, agregando salpicaduras de amarillo y púrpura a los campos verdes. En el fondo, las colinas suavemente onduladas están salpicadas de 'granjas abandonadas', sus paredes desgastadas y las ventanas rotas insinuan una vida agrícola que alguna vez amable. Los 'humedales' brillan bajo la luz del sol, proporcionando un hábitat para varios 'micro-mamíferos', que el búho cace. Unos pocos 'árboles' se mantienen de alto, sus troncos se retorcieron y retorcieron, ofreciendo posibles sitios de anidación para el búho. L

Una crisi ecològica alarmant

Actualment, més de 32.000 espècies, incloent-hi una gran varietat de vegetals, es troben a la vora de l’extinció. Aquesta situació, que pot semblar un tema trivial, amaga una realitat molt més seriosa. Entre aquestes espècies, més de cinc mil animals es troben en perill immediat. La pregunta que ens hauríem de fer és: quins animals europeus podrien desaparèixer aviat?

L’òliba: un indicador del nostre medi ambient

L’òliba, una espècie que habita en ambients agrícoles oberts, ha vist reduïda la seva població de manera alarmant en les darreres dècades. Aquesta disminució es deu principalment a la pèrdua del seu hàbitat natural i a la mortalitat provocada per l’activitat humana, com l’ús de raticides i els atropellaments. Actualment, es classifica com a espècie vulnerable.

Hàbitat i preferències

L’òliba busca espais agrícoles ben conservats, preferentment en zones baixes i tranquils. Els seus hàbitats ideals inclouen mosaics agroforestals i aiguamolls, així com àrees periurbanes. No obstant això, evita els boscos densos, tot i que s’adapta bé a entorns modificats per l’ésser humà, caçant micromamífers en una àmplia gamma de conreus.

Una distribució en retrocés

A Catalunya, l’òliba s’ha mantingut en una àmplia gamma de terrenys per sota dels 800 metres, amb una notable presència en les planes interiors i les zones costaneres. No obstant això, ha experimentat una pèrdua del 35% del seu territori en els últims 35-40 anys. Les planes agràries del delta de l’Ebre i els aiguamolls de l’Empordà són algunes de les seves àrees de caça preferides, però també s’han detectat pèrdues significatives en altres regions.

Un panorama preocupant a Espanya i Europa

A la resta de la península, l’òliba encara té una distribució contínua, però les dades indiquen una clara fragmentació. En només dues dècades, ha perdut un 43% del seu territori a Espanya. La situació és similar a Europa, on aquesta espècie ocupa l’àrea mediterrània i altres regions, però també mostra una tendència regressiva preocupant.

Reflexions finals sobre la conservació

A mesura que les espècies com l’òliba s’enfronten a la desaparició, és essencial que prenguem consciència de la importància de preservar el nostre entorn natural. La pèrdua de biodiversitat no només afecta a les espècies en perill, sinó que també té implicacions profundes per a l’equilibri dels ecosistemes i la salut del planeta. La nostra responsabilitat col·lectiva és actuar ara per garantir un futur on aquestes espècies puguin prosperar.

You may also like

-
00:00
00:00
Update Required Flash plugin
-
00:00
00:00