Recordant una icona de la memòria històrica
La mort recent de José Caperos ha deixat un buit a la Rioja. Amb 92 anys, la seva vida va estar marcada per la tragèdia i la valentia, sent un testimoni viu dels horrors de la guerra i la repressió.
José, fill de Miguel Caperos i Teresa Lumbreras, va ser criat en el context turbulent de la guerra civil espanyola. La pèrdua del seu pare, regidor de Casalarreina el 1936, el va sumir en una realitat punyent des d’una edat primerenca.
Un relat de resistència i esperança
La infància de José va estar marcada per la separació familiar i els bombardejos a Bilbao. Evacuat a França juntament amb altres nens i dones, el seu retorn a Casalarreina va estar marcat per la duresa de la postguerra.
A través de les seves pròpies paraules, Josep va narrar la lluita de la seva mare per tirar endavant els fills, enfrontant el dolor i la incertesa amb coratge. El seu missatge sobre la importància de recordar el passat ressona com una crida a lacció.
La Barranca: Un símbol de dolor i memòria
Per a José, La Barranca representava més que un lloc físic; era l’epítom del patiment i la pèrdua. Les visites anuals al lloc on jeia el seu pare eren un recordatori constant de la crueltat de la guerra.
Tot i el dolor, Josep reconeixia la importància de mantenir viva la memòria històrica. La seva mare, a qui descrivia com una heroïna, li va inculcar valors de valentia i resistència, ensenyant-lo a enfrontar el passat amb determinació.
Un llegat de fortalesa i gratitud
La història de José Caperos és un recordatori de la fortalesa de l’esperit humà davant de l’adversitat. El seu agraïment per conèixer la veritat sobre la mort del pare ressalta la importància de la justícia i la memòria.
Avui, La Rioja acomiada un dels seus fills més estimats, el llegat dels quals perdurarà com un far d’esperança i resistència en temps de foscor.
