El valor nutricional dels formatges
Els formatges són una font rica en proteïnes d’origen animal i també contenen una quantitat significativa de calci, un mineral essencial per a una dieta equilibrada. No obstant això, la seva ingesta pot implicar un alt contingut de greix si no es seleccionen amb cura. Aquesta setmana, el copropietari de Llet Crua, en Xevi Miró, posa de manifest el factor diferencial que determina la quantitat de greix en un formatge. Quins són els formatges amb més i menys greix? Consumir formatge provoca un augment de pes? A continuació, resoldrem aquests interrogants.
Els greixos i els formatges
Quan volem iniciar una dieta o després d’un període d’excés en les nostres menjades, sovint optem pels formatges amb baix contingut de greix, creient que estem adoptant un hàbit més saludable. No obstant això, és important entendre que totes les varietats de formatge són saludables per al nostre cos, sempre que en fem un consum moderat, com amb la majoria dels aliments. És cert que hi ha tipus de formatges amb un contingut calòric més elevat que d’altres, però en general el seu consum no hauria de tenir un impacte significatiu en el nostre pes.
En Xevi destaca que “no tots els formatges tenen la mateixa quantitat de greix” i afegeix que “no depèn de si provenen de cabres, ovelles o vaques”. És la manera com es produeixen els formatges la que determina la quantitat de greix en cadascun. Per exemple, un formatge fresc conté una gran quantitat d’aigua, la qual no conté greix. Per tant, els formatges frescos tenen un contingut de greix molt baix.
D’altra banda, els formatges cremosos poden tenir un alt contingut de greix, però això no és una regla fixa. El brie i el camembert, per exemple, són formatges que es coagulen amb el xerigot, la qual cosa significa que en tallar-los, també es retira una part del líquid, reduint així el contingut de greix. Si llegim l’etiqueta, pot aparèixer ‘formatge gras’, però això es calcula sense el xerigot, que és part del formatge que consumim, per tant, aquesta classificació no és tan rellevant.
Els formatges secs solen tenir un alt contingut de greix, però hi ha excepcions. Per exemple, en la producció del parmesà, es retira una part del greix, per la qual cosa ja no es considera un dels més greixosos. En canvi, els formatges tipus manxec, elaborats amb llet d’ovella i sense desnatat, solen tenir un contingut de greix més elevat. En tot cas, el greix no és necessàriament negatiu i pot aportar molt de sabor, especialment si prové d’animals que han estat alimentats de manera saludable. En canvi, els formatges industrials solen contenir greixos menys saludables.
