Reforma del vot telemàtic en un context polític complex
Aquest dijous, el Parlament va donar llum verda de manera definitiva a una reforma que permetrà la votació telemàtica, així com l’ampliació de les condicions per a la delegació del vot. Aquesta iniciativa ha arribat en un moment de tensions polítiques marcades per les converses d’investidura. La modificació del reglament, que facilita el vot des de l’exili, resulta clau per a figures com Carles Puigdemont, i ha obtingut suports de diversos grups, incloent el PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP, amb un total de 106 vots a favor, 26 en contra i 2 abstencions.
Reaccions polítiques a la reforma
Representants de partits com el PP i Vox han expressat el seu desacord, anunciant la intenció de portar la reforma al Tribunal Constitucional, argumentant que l’objectiu principal és beneficiar políticament a fugits com Puigdemont i Lluís Puig. En canvi, el diputat del PSC, Ferran Pedret, ha defensat la constitucionalitat d’aquestes mesures, assenyalant que són pràctiques comuns en altres legislatures. La diputada de Junts, Jeannine Abella, ha reforçat aquesta defensa, afirmant que els detractors de la reforma no creuen en la institució parlamentària ni en els drets dels electes.
Nou escenari per a la CUP i el retorn de Wagensberg
A més de la votació telemàtica, la reforma també inclou canvis en l’adscripció dels grups parlamentaris, permetent que la CUP, que havia perdut la seva força després de les eleccions del 12-M, recuperi el seu grup propi. També es modifica la majoria necessària per aprovar declaracions institucionals, facilitant l’aprovació davant del veto de forces d’ultradreta. El ple d’aquest dijous va estar marcat per la tornada del diputat republicà, Ruben Wagensberg, qui havia estat a l’exili a Ginebra durant més de mig any. La seva companya, Marta Rovira, va celebrar el seu retorn i va subratllar la necessitat d’assegurar que tots els diputats puguin exercir els seus drets a Catalunya.
