El tràgic succés a Écija
Fa 635 anys, a Écija (llavors parteix de la corona castellanolleonesa i actualment a Andalusia), la comunitat jueva va patir un atroç assalt que va deixar un impacte indeleble en la història de la península ibèrica. La torba va assaltar el call jueu de la ciutat, duent a terme una massacre que va resultar en la mort d’aproximadament 200 persones. Aquest acte de violència va ser instigat pel clergue Fernando Martínez, ardiaca de la catedral de Sevilla, que, des del púlpit de la parroquial d’Écija, va difondre missatges apocalíptics assenyalant els jueus com a responsables de la greu crisi econòmica que afectava la societat a aquest moment.
La brutal expansió de la violència
Aquest tràgic episodi a Écija va marcar l’inici d’una onada de violència que es va estendre per diverses ciutats de les corones castellanolleonesa i catalanoaragonesa. Després de l’assalt a Écija, la torba va assaltar el call jueu de Sevilla, cobrant-se la vida de prop de 4.000 persones. Posteriorment, la violència es va propagar a Còrdova i Toledo, on les comunitats jueves van patir massacres similars. Els calls de Sevilla i Toledo, els més grans de la corona castellanolleonesa, van ser completament destruïdes. Aquesta brutal explosió de violència no només va afectar aquestes ciutats, sinó que també es va estendre a la corona catalanoaragonesa, on es van produir massacres a València, Palma i Barcelona.
L’impacte a les comunitats jueves
La tragèdia de 1391 va deixar una profunda empremta a les comunitats jueves de la península ibèrica. A Barcelona, per exemple, s?estima que 300 persones, aproximadament el 5% de la població jueva, van perdre la vida. A més, durant aquest mes d’agost, diversos calls catalans van ser assaltats i van resultar en milers de morts i la desaparició de moltes d’aquestes comunitats. El call de Barcelona mai no es va recuperar, i el mateix va passar amb el de Tàrrega, que va desaparèixer per sempre després de l’assassinat de tots els seus 250 habitants .
