La decisió judicial que sorprèn a molts
Recentment, el jutjat d’instrucció número 21 de València ha decidit no admetre la querella presentada contra un agent del Cos Nacional de Policia que es va infiltrar en col·lectius socials. La resolució, datada el 5 de febrer, indica que no s’han comès delictes com tortura o lesions, i reconeix que la intenció de l’agent era obtenir informació de grups considerats radicals.
Reaccions d’advocats i activistes
Maria Josep Martínez, representant de les activistes querellants, ha expressat la seva preocupació davant la manca d’investigació sobre la legalitat de la infiltració, afirmant que la ràpida inadmissió de la querella és alarmant i inacceptable. Això ha portat a l’equip legal a preparar un recurs contra la decisió.
Els fets que van generar la controvèrsia
La querella argumenta que l’agent va vulnerar drets fonamentals mitjançant la creació de relacions personals amb les dues afectades, així com per la seva participació en accions de protesta. Entre les activitats més destacades, es menciona la seva implicació en la destrucció de tanques d’una empresa constructora i en manifestacions contra l’empresonament de Pablo Hásel.
Consentiment i relacions personals
El jutjat ha afirmat que les relacions establertes entre l’agent i les activistes eren consensuades, la qual cosa exclou la possibilitat d’imputar-li intencions malèvoles. Aquesta postura es basa en la idea que, si les relacions eren voluntàries, no es pot considerar que s’hagi vulnerat la intimitat.
La legalitat de la infiltració policial
El jutjat ha argumentat que hi ha una distinció entre agents encoberts i agents infiltrats, la qual cosa suggereix que la infiltració és una pràctica acceptada en el context de la investigació policial. Aquesta afirmació s’ha trobat amb crítiques per part dels advocats de les activistes, que qüestionen la justificació de la infiltració sense una investigació prèvia que determini la violència dels col·lectius espiats.
Un context més ampli
Aquest cas no és aïllat; hi ha altres exemples d’infiltracions policials en moviments socials, com el cas de D. H. P. a Barcelona, que també va ser rebutjat per les autoritats judicials. Aquest patró ha provocat un debat intens sobre els límits de la legalitat en les pràctiques d’infiltració.
Una mirada al futur
La situació actual genera inquietuds entre activistes i advocats sobre la protecció dels drets civils i la privacitat. A mesura que el debat sobre la legalitat de les infiltracions policials continua, les implicacions d’aquest cas podrien tenir un impacte durador en les relacions entre la policia i la societat civil.
