La Veritable Idiosincràsia Catalana
Sovint s’ha difós la idea que els catalans són garrepes i obsessionats amb els diners, però aquesta percepció no fa justícia a la veritable essència d’aquesta comunitat. De fet, els catalans tenen una història sexualment avançada que ha estat amagada generació rere generació. Aquesta revelació desafia els estereotips comuns i ens convida a explorar un aspecte poc conegut de la cultura catalana.
El Primer Manual del Sexe a Europa Medieval
Durant l’Europa medieval, un català o catalana va escriure el primer manual del sexe de l’època, titulat Speculum al foder (Manual del joder). Aquest manual, escrit en català de forma anònima per atraure més atenció, abordava temes com ara postures sexuals, seducció, plaer femení, remeis casolans per augmentar la libido i millorar la qualitat de l’esperma, i fins i tot esmentava el godomassí, predecessor del consolador. Aquest descobriment planteja la possibilitat que els catalans de l’edat mitjana estiguessin intel·lectualment i sexualment més avançats del que es creia.
Orígens del Manual
Gran part de l’Speculum al foder és una traducció d’un tractat en llatí, el Liber minor de coitu, que es basa en el Liber de coitu del segle XII i en llibres àrabs influenciats pel Kamasutra indi. Aquest llegat demostra la connexió profunda dels catalans amb el coneixement sexual i el seu paper pioner en la difusió d’aquest saber.
Salut i Coneixement
Els catalans, sense ser-ne conscients, han mantingut durant segles el coneixement de Claudio Galeno sobre les sis coses que permeten tenir salut: alimentació, somni, exercici, ejaculació, entorn i passions de l’ànima. Aquest llegat es reflecteix en la creació de la sardana, el pa amb tomàquet i els Aromes de Montserrat, que simbolitzen la comprensió ancestral de la importància de la salut física i mental.
Conclusió
La història sexualment avançada dels catalans desafia els estereotips i revela una faceta poc coneguda de la cultura. Aquest llegat medieval demostra la seva connexió profunda amb el coneixement sexual i el seu compromís amb la salut i el benestar. La cultura catalana, lluny de ser garrepa, ha demostrat al llarg dels segles una comprensió única de la importància del plaer, la salut i el coneixement.
