La proposta de modificació i les seves conseqüències
L’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) ha expressat la seva preocupació davant la possibilitat que l’Ajuntament de Barcelona revisi la normativa actual que exigeix un 30% d’habitatge protegit en nous projectes. Segons un recent informe d’IDRA, la reforma podria resultar en la pèrdua de 18.827 unitats d’habitatge de protecció oficial (HPO) si es porta a terme tal com s’ha proposat.
Impacte sobre la comunitat local
La modificació suggerida suposaria una caiguda dràstica en la quantitat d’edificis que estarien obligats a destinar una part a habitatge protegit, passant de 3.909 a només 95, segons IDRA. Aquesta disminució significaria que la majoria dels nous projectes quedarien exempts de l’obligació de reservar espai per a habitatges assequibles.
El perill de l’especulació
A més, l’estudi adverteix que la nova normativa podria beneficiar enormement els inversors, incrementant així el risc d’expulsió dels residents actuals a causa de l’especulació immobiliària. La introducció de canvis en les grans rehabilitacions i la reorientació de l’habitatge protegit cap a models de promoció social podrien crear un entorn on els interessos comercials prevalguin sobre les necessitats de la comunitat.
El futur de la normativa de l’habitatge
Actualment, la proposta de canvi presentada pel govern municipal es troba en suspens, amb plans de reavaluar-la el 2025, quan esperen aconseguir el suport necessari per a la seva aprovació.
Lliçons de París
IDRA recomana mantenir la mesura del 30% sense alteracions per tal de poder analitzar-ne l’impacte a llarg termini. Citen París com un exemple inspirador, on, malgrat les dificultats inicials, la implementació d’una política similar ha donat fruits a mitjà termini, amb un increment del 101% en habitatges socials entre 2006 i 2017.
Dades que desafien les crítiques
L’estudi d’IDRA també refuta una de les crítiques més comunes sobre la mesura, que sosté que limita la creació de nous habitatges assequibles. Segons les seves dades, la producció d’habitatge a Barcelona s’ha incrementat significativament, amb un total de 1.273 noves unitats en el primer semestre de 2024, un augment de més de cinc vegades respecte a l’any anterior.
Resultats positius
Des de la seva aplicació entre 2021 i 2023, la normativa ha generat 144 habitatges protegits a la ciutat. Aquestes dades demostren que, malgrat les reticències inicials, la política pot ser efectiva si se segueix amb coherència.
Reflexions finals
Amb la situació actual de l’habitatge a Barcelona, és crucial considerar les conseqüències de qualsevol canvi normatiu. La protecció del veïnat i la creació d’habitatges assequibles haurien de ser prioritats en el desenvolupament urbà, per tal d’assegurar un futur inclusiu per a tots els ciutadans.
