Un Viatge a les Profunditats del Dol
Amanda Mauri, una escriptora i investigadora nascuda a Barcelona, presenta el seu primer llibre titulat ‘Museo de las ausentes. Usos políticos del duelo’. Aquesta obra, que es publica a través de Paidós, ofereix una mirada profunda i multifacètica sobre la intersecció entre feminisme, art contemporani i experiències personals.
El Feminisme com a Espai de Connexió
Mauri defineix el feminisme com un ‘moviment i un llenguatge’, però també com un ‘espai de trobada’ que es fonamenta en experiències compartides de pèrdua i vulnerabilitat. L’autora subratlla que reconèixer els feminicidis implica no només un dol individual, sinó una consciència col·lectiva de la nostra fragilitat com a comunitat.
Un Record que Marca
La narrativa del llibre s’inicia amb una experiència personal traumàtica que Mauri va viure a Naxos, Grècia, fa una dècada. Aquest incident es converteix en el fil conductor que uneix la seva crítica feminista amb l’art contemporani, utilitzant exemples de la cultura popular per abordar la violència sexual i els feminicidis.
La Por com a Herència
Mauri reflexiona sobre la por que acompanya a les dones des de petites, un sentiment que es transmet a través de les experiències i les advertències socials. Aquesta por no és només una reacció a una situació específica, sinó que s’arrela en una història compartida de vulnerabilitat.
El Dol com a Procés Creatiu
El llibre no es limita a una anàlisi teòrica; es presenta com un assaig híbrid que combina testimonis, memòries i una mica de ficció. Mauri busca transformar el dolor en un procés reparador, utilitzant l’art per explorar les complexitats de la violència contra les dones.
Reivindicació de les Veus Absents
En el text, Mauri destaca la importància de recordar les dones assassinades, afirmant que el seu record no només implica un dol, sinó també una crida a la resistència col·lectiva. La seva obra es converteix així en un vehicle per unir les veus de les víctimes amb les de les supervivents.
Una Reflexió sobre la Violència
Mauri aborda la idea que la violència contra les dones és un fenomen sistemàtic, no casual. La seva obra es converteix en un espai per explorar les dinàmiques de poder que perpetuen aquesta violència i la necessitat d’una aliança entre diferents realitats per combatre-la.
El Retorn a Naxos com a Metàfora
En un moment clau del llibre, Mauri expressa la necessitat de retornar simbòlicament a Naxos. Aquest retorn no busca només tancar un capítol dolorós, sinó convertir-se en una autora que transforma la seva experiència de víctima en una narrativa empoderadora.
Un Missatge d’Esperança
A través del seu relat, Mauri convida a la reflexió sobre la importància de construir aliances en la lluita contra la violència patriarcal. La seva obra es presenta com un espai de resistència i un recordatori que, malgrat la vulnerabilitat compartida, la solidaritat pot ser un poderós motor de canvi.
