Introducció
Quan es parla de teixits, sempre es diferencia entre fibres naturals com la llana, el lli, el cotó o la seda i fibres sintètiques com el polièster, la raió o el niló que són resultat de processos industrials en els quals la matèria primera és gairebé sempre un derivat del petroli, generalment un plàstic. La divisió sembla clara, però queda una altra categoria: la de les fibres semisintètiques. La viscosa i l’acetat de cel·lulosa són les més conegudes, però en els últims anys n’ha sorgit una altra, el Lyocell, que és protagonista aquest estiu. Grans cadenes de distribució com Zara o H&M incorporen ja al seu catàleg peces confeccionades amb aquest material.
Què és el Lyocell?
Un simple repàs de la secció de Consum d’aquest digital permet comprovar que el Lyocell és protagonista de molts dels últims llançaments de les principals distribuïdores de roba. Aquesta fibra semisintètica s’obté després de processos químics que s’apliquen a cel·lulosa obtinguda de fusta o residus agrícoles, per la qual cosa es tracta d’un material més sostenible que les fibres sintètiques tradicionals. Així, mentre que l’acetat és el resultat de l’aplicació d’àcid acètic o diclorometà (en el cas de triacetat) a cel·lulosa d’origen indeterminat; el lyocell s’obté sempre a partir de fusta d’eucaliptus o altres elements vegetals transformada en cel·lulosa i fent servir un cicle tancat en el qual els productes químics poden reutilitzar-se i la generació de residus és mínima. Per això, d’entre totes les fibres semisintètiques, el lyocell es considera una de les més sostenibles, ja que la seva producció no genera subproductes nocius. Els seus avantatges, tanmateix, van més enllà, perquè és una fibra que no absorbeix olors amb la mateixa rapidesa que altres teixits i no s’ha de rentar tant, la qual cosa permet estalviar aigua.
La Viscosa i Altres Fibres Semisintètiques
A més del Lyocell, existeixen altres fibres similars com, per exemple, el cupro, que s’elabora amb cel·lulosa procedent de lli o de residus de cotó amarats en cuproamoni. La viscosa és una altra fibra semisintètica que s’obté a partir de cel·lulosa regenerada. La seva sostenibilitat depèn de l’origen de la cel·lulosa utilitzada. Les fibres semisintètiques són, per tant, més o menys sostenibles en funció de la procedència del material base.
Conclusió
Les fibres semisintètiques, com el Lyocell, ofereixen una alternativa sostenible en el món dels teixits. Aquestes fibres s’obtenen a partir de processos químics aplicats a cel·lulosa d’origen vegetal, com la fusta d’eucaliptus, i ofereixen avantatges com la sostenibilitat, la resistència a les olors i l’estalvi d’aigua en el rentat. Grans marques de moda ja estan incorporant peces confeccionades amb aquest material al seu catàleg, demostrant el creixent interès per les fibres semisintètiques. Així, els consumidors tenen ara més opcions per triar teixits que siguin respectuosos amb el medi ambient sense haver de renunciar a l’estil i la qualitat.
