La renovació del poder judicial i el repartiment de menors estrangers
A mitjans de juny, un conjunt de factors van precipitar un gran acord d’estat per renovar el Consell General del Poder Judicial, que portava el mandat caducat més de cinc anys. La mediació europea, la treva electoral i el voluntarisme del Partit Popular hi jugaven un paper crucial en aquest procés. A menys d’un mes d’aquest esdeveniment, el govern espanyol, juntament amb les comunitats autònomes governades pel PP, van acordar urgentment distribuir 347 menors estrangers no acompanyats per diverses comunitats del país. Catalunya, que es va abstenir d’aquesta decisió, ha tensat les relacions amb el govern central, reclamant competències en immigració i descontentant alguns grups com Junts. Aquest acord també va provocar que Vox trenqués els seus pactes amb el PP a les autonomies on governaven en coalició.
Disputi territorial i financera
Sumat a aquests dos acords, es va assolir un tercer pacte entre comunitats del PP i PSOE per rebutjar el finançament singular que Catalunya demanava a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. Aquests moviments alimenten especulacions sobre potencials acords entre socialistes i populars en línia amb el règim del 78. Esther Peña, portaveu de la direcció del PSOE, ha proposat al PP la possibilitat de signar ‘grans pactes’ si trenquen amb Vox. María Jesús Montero, vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, també subratlla més probabilitats d’èxit en la revisió del model de finançament si s’acordés entre les dues grans forces polítiques.
Estabilitat del règim del 78 i perspectiva dels experts
Analistes consideren que la proximitat entre PSOE i PP busca estabilitzar el règim del 78 i evita la dependència del govern de forces independentistes per a acords crucials. Josep Costa, exvicepresident del Parlament i secretari nacional de l’ANC, creu exagerat pensar que l’aliança entre Pedro Sánchez i els independentistes trontollava els fonaments del règim. Segons el jurista, ja hem estat testimonis d‟aquestes cerimònies abans, com amb la reforma del Codi Penal. Costa afegeix que aquests pactes situen el PSOE en una posició central, permetent negociar tant amb el PP com amb independentistes segons convingui.
Interessos bipartidistes i tàctiques polítiques
Toni Rodon, politòleg i professor a la UPF, apunta que tant el PSOE com el PP són partits d’ordre i estat. Encara en moments d’alta polarització, aconsegueixen acords en assumptes essencials i perpetuen l’statu quo del règim del 78. La col·laboració en qüestions territorials i estructurals del sistema és indicativa d’aquesta tendència. Alberto Núñez Feijóo entén que no pot mostrar sempre una cara agressiva ja que necessita recuperar votants més moderats.
Estratègies i reforç del bipartidisme
Per a Rodon, el bipartidisme funciona com una ‘gran coalició de pactes d’estat’, encara que no necessàriament de govern. Josep Costa argumenta que el PSOE i el PP han après a gestionar un equilibri que en reforça el poder. Després d’anys de descomposició del bipartidisme, tots dos partits aconsegueixen beneficiar-se en gestionar-se entre confrontació i cooperació segons els convingui, sumant així suports de Sumar i Podem per al PSOE i de Vox per al PP.
El trencament amb Vox i conseqüències per a l’independentisme
El trencament de Vox amb el PP va deixar els populars ‘encantats’, segons Costa. Això els permet conservar governs i evitar propostes controversials, confiant en un desgast de Vox a les properes eleccions. Aquest nou escenari és percebut com a perjudicial per a l’independentisme, ja que relega blocs com ERC i Junts en la seva capacitat de negociació amb el PSOE.
Riscos i confirmacions d’estratègies fallides
L’acostament entre PSOE i PP confirma els riscos de pactar amb els socialistes, satel·litzant l’independentisme i restant-li força. Costa esmenta que, sense majoria al Parlament, l?única força restant d?aquests seria a Madrid, però aquesta desapareix quan el PSOE pacta amb el PP. Toni Rodon afegeix que el risc més gran per a l’independentisme és intentar canvis estructurals, ja que xoquen contra una roca sòlida representada per l’aliança dels grans partits.
L’estratègia i els objectius del PSOE
El PSOE manté intactes les grans estructures de l?estat espanyol. Costa conclou que qualsevol decisió del PP que vegi perillar els seus interessos fonamentals pot ser bloquejada amb la col·laboració dels socialistes. La postura del PSOE en qüestions d’estat és inflexible, només cedint quan obté beneficis partidistes. L’estat, sòlida com una roca davant d’aquests pactes, continua enfortit sota el règim del 78.
