Crítiques al model educatiu actual
El PSIB-PSOE ha aixecat la veu contra les inquietuds que envolten el proper inici del curs escolar, assenyalant que el panorama actual és ple d’incerteses i conflictes que afecten els centres educatius. La diputada i secretària d’Educació del partit, Amanda Fernández, ha posat de manifest els dubtes que genera la segregació lingüística, un tema que s’ha convertit en el nucli dels problemes que afrontarà el sistema educatiu aquest any.
Segregació lingüística: un tema controvertit
Fernández ha acusat el Govern de Marga Prohens de mantenir un enfocament segregador que, segons ella, respon a les exigències del partit VOX. A pesar que aquest pacte hauria de ser cosa del passat, la secretària ha instat al Govern a reconsiderar la seva postura i a promoure una convivència lingüística que ha estat un pilar fonamental en la comunitat autònoma durant anys.
Reaccions de la comunitat educativa
La reacció de la societat no s’ha fet esperar, amb milers de persones manifestant-se contra l’ús marginal del català. A més, només 11 dels gairebé 400 centres de les Illes Balears han acceptat participar en el pla pilot de segregació, i cap d’ells és públic. La conselleria ha destinat una quantitat significativa de recursos, amb 20 milions d’euros aquest any i 60 milions per al següent, sense que fins ara s’hagi clarificat la seva destinació.
Problemes amb les matrícules
Un altre aspecte preocupant és la incertesa que viuen les famílies en relació amb les matrícules d’enguany. Malgrat que molts han triat la llengua pròpia, 1.300 famílies s’han decantat pel castellà i, a pocs dies de l’inici del curs, no saben quines opcions tenen, ja que la Conselleria no ha proporcionat informació clara.
Desmantellament de serveis educatius
Fernández ha denunciat també la reducció dràstica de recursos en serveis essencials, com l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, que ha vist disminuir el seu personal de set a cinc treballadors, la qual cosa afecta la qualitat del servei prestat. Aquest institut era reconegut per abordar temes crucials com la convivència i l’assetjament escolar.
Repercussions a la formació del professorat
La situació és similar en els centres de formació del professorat, on només s’han obert convocatòries limitades, deixant els directors de Menorca i Eivissa en una posició desavantatjada comparativament amb els seus homòlegs de Mallorca.
El futur de l’educació pública
A més, la secretària ha expressat la seva preocupació per l’orientació del Govern cap a una educació pública més dèbil, amb un augment del suport a l’educació concertada. Aquesta situació es tradueix en una pèrdua de fons europeus destinats a l’educació pública, alhora que es fomenta l’augment de concerts en àrees on ja hi ha suficients places públiques.
Un inici de curs ple d’incerteses
El panorama que es dibuixa per al nou curs escolar es presenta complex, amb nombroses preocupacions que afecten a famílies, alumnes i centres educatius. Les polítiques actuals del Govern, que semblen promoure la discriminació i la segregació per motius de llengua, gènere o condicions socioeconòmiques, deixen un sentiment d’inquietud i desconcert en la comunitat educativa.
