Una pionera en un món dominat pels homes
En una època marcada per la desigualtat de gènere, Irene Polo va emergir com una figura destacada del periodisme durant la Segona República. Segons Pilar Tur Fernández de Sevilla, coeditora de l’obra ‘La fascinació del periodisme’, Polo no només va ser una periodista competent, sinó que va aconseguir obrir-se camí en un entorn professional sovint hostil cap a les dones.
Un inici marcat per la necessitat
Nascuda el novembre de 1909 en una família modesta, la vida d’Irene va canviar dràsticament amb la mort prematura del seu pare. En ser la germana gran d’una família de tres, va haver de buscar feina aviat per contribuir a l’economia familiar. Els seus primers passos en el periodisme es van produir a través de la redacció d’articles sobre cinema en diverses publicacions.
Ascens a les grans publicacions
El 1930, el nom d’Irene Polo va començar a aparèixer en mitjans de comunicació de més rellevància, especialment a ‘Las Noticias’, un diari en castellà que va ser un dels més influents de l’època. Aquí va començar a escriure sobre temes que reflectien la vida quotidiana de Barcelona i, poc després, va aprofundir en qüestions socials que la van fer destacar.
Un periodisme compromès
La seva carrera va prendre un gir significatiu quan va començar a col·laborar amb el diari ‘L’Opinió’. En aquest període, Polo va abordar temes laborals i va criticar obertament la influència de la FAI dins de la CNT, un acte de valentia que la va enfrontar amb sectors poderosos del sindicalisme. Pilar Tur destaca que, durant aquest temps, Polo va realitzar reportatges impactants que van capturar l’essència dels esdeveniments socials i laborals de l’època, incloent vagues i manifestacions.
Un final tràgic a l’exili
A principis de 1936, la carrera d’Irene va patir un canvi radical quan va decidir deixar el periodisme per acompanyar l’actriu Margarida Xirgu com a secretària en una gira per Sud-amèrica. No obstant això, el conflicte de la Guerra Civil Espanyola va interrompre els seus plans, i es va establir a Argentina, on va començar a experimentar una profunda depressió, tal com es desprèn de les cartes que va enviar al pintor Miquell Villà.
L’impacte de la seva pèrdua
La vida d’Irene Polo va acabar tràgicament el 3 d’abril de 1942, quan va decidir posar fi a la seva existència a l’edat de 32 anys. Pilar Tur subratlla que les circumstàncies de la seva mort, juntament amb el fet de ser una dona en un camp dominat per homes, han contribuït a que la seva figura hagi estat oblidada amb el pas del temps. La seva contribució al periodisme, lluny de ser reconeguda, ha quedat eclipsada per les seves experiències personals i les limitacions de la seva carrera.
Revisitar la seva llegenda
Avui, Irene Polo mereix ser recordada no només com una periodista pionera, sinó també com una veu valenta que va desafiar les normes del seu temps. La seva història ens convida a reflexionar sobre el paper de les dones en el periodisme i a reconèixer les contribucions de figures que han estat injustament relegades a l’oblit.
