Un cuiner en la cruïlla
Jordi Vilà, un nom que ressona entre els grans cuiners de Catalunya, s’ha trobat en un moment de reflexió. Nascut al Papiol el 1973 en un entorn on la cuina era la norma, Vilà ha dedicat la seva vida a l’art culinari, amb un èxit que es tradueix en l’estrella Michelin que va aconseguir el 2004 amb el seu restaurant Alkimia. Tanmateix, la seva trajectòria no s’ha limitat a la cuina: ha ampliat el seu horitzó amb iniciatives com Al Kostat i Va de Cuina, entre d’altres.
La crida a l’acció
Amb l’objectiu de defensar la cuina catalana davant de les noves tendències, Vilà ha publicat recentment el ‘Manual d’Autodefensa de la Cuina Catalana’. Aquest llibre, escrit amb un to humorístic, presenta arguments per reivindicar la nostra gastronomia en un context on la seva essència es veu amenaçada.
Un dinar com a punt de partida
En una conversa durant un dinar a Alkimia, Vilà es va mostrar preocupat per les conseqüències de la revolució tecnològica en la cuina. La seva experiència l’ha portat a adonar-se que molts cuiners joves desconeixen el valor de la tradició i l’artesania. ‘Ens trobem en una ruptura que fa que la cuina es deixi de fer a casa’, va afirmar.
El paper de la cuina en la societat
Vilà reflexiona sobre la importància de conservar els sabors autèntics, com el gust d’una ceba o un pebrot. La seva preocupació radica en la pèrdua d’aquests sabors en un món que tendeix a acceptar la mediocritat. ‘Hem d’aprendre a harmonitzar els ingredients, a preservar la tècnica que ens permet gaudir de cada sabor’, va dir.
La ceba com a símbol
La ceba, per a Vilà, és un ingredient que encarna la filosofia de la cuina catalana. ‘És un pacificador, un ingredient que uneix’, va explicar, destacant com la seva preparació pot transformar un plat. La ceba ens recorda que la cuina és una qüestió de matisos, i que cada detall compta.
El futur de la cuina catalana
Amb la seva imminent entrada a l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, Vilà es mostra optimista però vigilant. La seva missió és fer que la cuina catalana sigui reconeguda i valorada com una part integral de la nostra identitat cultural. ‘Hem de parlar més de la nostra riquesa culinària’, va afirmar amb convicció.
Debats contemporanis
El cuiner també va abordar la controvèrsia de l’alvocat, que podria emergir com un nou ingredient emblemàtic a Catalunya, malgrat les seves implicacions mediambientals. ‘És un debat obert, i és interessant veure com evolucionarà la nostra cuina amb nous ingredients’, va reflexionar.
Un missatge per a les noves generacions
Per a Vilà, el paper dels cuiners joves és fonamental. ‘Han de ser responsables i connectar amb la tradició’, va assenyalar. La seva perspectiva és clara: la cuina és un mitjà per transmetre coneixements i emocions entre generacions, i és essencial que aquesta connexió es mantingui viva.
La cuina com a reflex de valors
Vilà conclou que la seva tasca va més enllà de cuinar; és una manera de defensar una forma de vida. ‘La cuina és un camí cap a l’excel·lència, un espai on es posen en joc valors essencials’, va dir, subratllant la importància de ser coherents amb el que defensem.
