Context històric
El dia 30 de juny de l’any 1409, fa 615 anys, es va lliurar una batalla a Sanluri, una vila al sud de Sardenya. Aquesta batalla va enfrontar l’exèrcit de la corona catalanoaragonesa, comandat per Martí el Jove, contra les tropes del Jutjat d’Arborea, dirigides per Guillem d’Arborea. Aquest enfrontament va ser la culminació d’una llarga guerra de pacificació de l’illa, que havia començat el 1295 quan el Pontificat havia lliurat la sobirania de Sardenya al Casal de Barcelona.
La victòria catalana
La batalla de Sanluri va ser una victòria decisiva per a l’exèrcit catalanoaragonès. Malgrat les forces superiors de les tropes del Jutjat d’Arborea, els catalans van aconseguir derrotar-los i desballestir la resistència dels barons feudals locals partidaris de vincular l’illa a la República de Gènova. A partir d’aquesta batalla, ja no es van produir més situacions de rebel·lió a Sardenya.
La malaltia de Martí el Jove
Malgrat la victòria, Martí el Jove, comandant de l’exèrcit català, va contraure la malària durant els dies anteriors o posteriors a la batalla. Es creu que va ser infectat als nuraghe, estanys naturals situats als secans prop de Sanluri, on el campament català estava emplaçat abans de la batalla. Aquests nuraghe encara existeixen avui en dia, situats a vuit quilòmetres a l’est de Sanluri.
La successió de la corona
Martí el Jove era l’únic fill supervivent i hereu del rei Martí I, però la seva mort, tres setmanes després de la batalla, va deixar la successió de la corona catalanoaragonesa en una situació compromesa. La seva descendència legítima havia mort prematurament i la seva descendència il·legítima no havia estat legitimada. Això va posar en perill la continuïtat de la dinastia.
Conseqüències de la batalla
La batalla de Sanluri va marcar un punt d’inflexió en la història de Sardenya. Va suposar la pacificació de l’illa i la desaparició de les situacions de rebel·lió. A més, va consolidar el domini de la corona catalanoaragonesa sobre Sardenya i va establir una nova ordre política i social a l’illa.
