La pèrdua d’Acre i el declivi de les ordes militars
Un 18 de maig de 1291, les tres ordes militars més influents de l’època, els templers, els hospitalers i els de Sant Sepulcre, van experimentar un dur revés amb la caiguda de Sant Joan d’Acre. Aquesta ciutat representava l’últim bastió del regne cristià de Jerusalem, i la seva pèrdua simbolitzava no només un fracàs estratègic sinó també un aprofundiment en les divisions internes i la falta de coordinació entre les potències cristianes d’Europa.
Un pla ambiciós: l’Estat templari a Catalunya
En un moment de vulnerabilitat, l’Orde del Temple va proposar la creació d’un nou estat que unís els seus vastos dominis al sud de Catalunya i al nord del País Valencià. Amb l’objectiu de consolidar la seva influència, van iniciar un ambiciós pla de concentració de terres, que culminaria amb l’adquisició del feu dels Anglesola el 1304, una operació que va costar l’equivalent a 500.000 morabatins, una quantitat colossal per a l’època.
Territori i capitals: les noves línies de defensa
Amb aquesta compra, els templers van aconseguir un territori de gairebé 8.000 quilòmetres quadrats, que s’estenia des de Miravet fins al desert de les Palmes, i des de la costa fins a Mosquerola. La seva capital es situaria a Culla, mentre que els Alfacs servirien com a port principal, preparant-se així per a futures operacions que tenien com a meta recuperar el regne de Jerusalem.
La reacció del rei Jaume II i les conseqüències
No obstant això, les notícies sobre el projecte de l’Orde del Temple van provocar gran inquietud a la cort de Barcelona. El rei Jaume II percebia aquesta iniciativa com una amenaça per a la continuïtat territorial entre Barcelona i València. En resposta, va iniciar accions contra els templers, tot i que a Catalunya no van patir la mateixa sort que en altres països europeus com França o Anglaterra, on van ser exterminats.
L’estratègia de supervivència dels templers
A Catalunya, la confiscació de béns dels templers va ser seguida d’un pla de desterrament que permetia la seva fugida, marcant una diferència significativa en la manera com es va gestionar la crisi de l’Orde. Així, els templers van aconseguir sobreviure en un entorn hostil, tot mantenint la seva identitat i objectius en un moment de gran turbulència.
Reflexions sobre l’impacte històric
La caiguda d’Acre i les conseqüències que en van derivar no només van marcar el final d’una era per les ordes militars, sinó que també van obrir nous capítols en la història de Catalunya i les seves relacions amb els poderosos de l’època. Aquest esdeveniment va ser un clar reflex de les dinàmiques polítiques i militars d’un moment en què les ambicions territorials i la religió es van entrellaçar de manera complexa i fascinant.
