Un nou horitzó per a l’habitatge a Barcelona
L’adquisició de la Casa Orsola per part de l’Ajuntament de Barcelona representa un pas significatiu en la lluita contra els desnonaments. Aquesta acció no només implica la preservació dels drets dels veïns, sinó que també destaca la importància d’instaurar mesures que protegeixin l’habitatge com un dret fonamental.
El dilema de les solucions immediates
Encara que la compra de l’immoble és celebrada com una victòria, queda en evidència que aquesta solució és només un pegat temporal. L’Ajuntament ha desembolsat quatre milions d’euros a un propietari especulador, sense implementar canvis estructurals que abordin les arrels del problema de l’habitatge a la ciutat.
Alternatives ignorades
Hi havia diverses vies per evitar el desnonament de la Casa Orsola, incloent la renovació de contractes amb increments regulats pel IPC, o fins i tot l’expropiació forçosa, que hauria generat un debat sobre la compensació justa per als propietaris. No obstant això, l’elecció final reflecteix una voluntat de mantenir el statu quo del mercat immobiliari.
El potencial del cooperativisme d’habitatge
En el context actual, el cooperativisme d’habitatge emergeix com una solució viable per a la Casa Orsola. A Catalunya, el creixement de projectes cooperatius ha estat notable, amb més de 400 habitatges en funcionament i un augment previst de 770 unitats en els pròxims anys. Aquesta modalitat permet que les comunitats gestionin els seus habitatges, alliberant-se de l’especulació.
Un model de gestió veïnal
Els residents de la Casa Orsola podrien haver format una cooperativa que garantís la seva estabilitat i autonomia, sense dependre de les decisions d’un propietari. Amb l’ajuda d’entitats com Sostre Cívic, podrien haver accedit a finançament públic i privat, promovent un sistema d’habitatge més just i sostenible.
Inspiració internacional i propostes locals
Exemples de ciutats com Copenhaguen demostren que els llogaters poden adquirir els seus edificis i convertir-los en cooperatives amb el suport de l’administració. Això ha permès que un terç del parc d’habitatge sigui cooperatiu, una alternativa que Barcelona podria considerar per abordar la crisi habitacional.
Construint un futur sostenible
L’habitatge cooperatiu no només és una resposta a la especulació, sinó també una manera de construir comunitat i resiliència. En un moment en què les crisis climàtiques i socials són cada vegada més evidents, cal que la ciutadania es mobilitzi no només a través de les protestes, sinó també mitjançant propostes constructives que fomentin un habitatge digne i accessible.
