La promesa d’un nou paradigma educatiu
Des de la seva irrupció al panorama educatiu català, Escola Nova 21 ha generat un debat intens sobre la validesa de l’educació basada en competències. A finals de 2017, aquest model va ser presentat com una solució innovadora per millorar els resultats acadèmics, allunyant-se dels mètodes tradicionals de memorització.
Les contradiccions de l’avaluació
Meritxell Ruiz, qui va ocupar el càrrec de consellera d’ensenyament, va assegurar que aquest nou enfocament ajudaria a reduir el fracàs escolar. No obstant això, les dades de PISA van contradir aquestes afirmacions, generant confusió sobre l’eficàcia del sistema. L’AVAC, l’informe d’avaluació dels centres educatius, es va convertir en una eina que pressionava els docents a ajustar les seves expectatives, fomentant una cultura d’aprovats per evitar que els seus mèrits es veiessin afectats.
La paradoxa del progrés
L’augment en les taxes d’aprovats a Secundària a Catalunya contrastava amb els resultats decebedors a PISA, la qual cosa portava a qüestionar si el model competencial realment funcionava. La LOMLOE, la nova llei educativa, s’inspirava en aquest model, deixant en l’aire si realment es volia millorar l’educació o simplement aplicar un canvi superficial.
Crítiques i reaccions
Eduard Vallory, defensor fervent d’Escola Nova 21, ha rebut crítiques per la seva postura davant els resultats de PISA. En un tuit, va deslegitimar les veus que posaven en dubte l’eficàcia del seu model, mentre que ell mateix semblava ignorar les evidències de fracàs escolar. Aquest comportament ha alimentat el debat sobre la validesa d’un sistema que, segons molts, no ha demostrat millores substancials.
La Plataforma Cambiemos el Bachillerato: una proposta controvertida
A principis de 2021, la Plataforma Cambiemos el Bachillerato va fer-se notar amb la seva proposta de suprimir exàmens i la selectivitat per als estudiants de Batxillerat. Aquesta iniciativa, que ressonava amb les idees d’Escola Nova 21, buscava reduir l’estrès dels alumnes, però generava dubtes sobre la seva efectivitat real en termes de coneixements i preparació.
Confusió sobre les competències
El concepte de competència no hauria d’implyar una disminució dels continguts curriculars, sinó més aviat una integració més profunda dels coneixements. No obstant això, les tendències actuals semblen suggerir una infantilització del Batxillerat, amb una disminució de l’exigència que podria comprometre la formació dels estudiants.
El veredicte dels estudis
Un estudi del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu va revelar que els resultats dels alumnes d’Escola Nova 21 no eren significativament diferents dels centres tradicionals. Això va posar de manifest que les promeses d’innovació no havien portat a millores tangibles, deixant en evidència que el model competencial no havia aconseguit l’impacte esperat.
Una reflexió sobre el futur de l’educació
Amb les dades de PISA indicant un estancament en el nivell d’educació pública, es planteja la pregunta sobre la direcció que ha de prendre el sistema educatiu. Potser és el moment de reconsiderar les estratègies actuals i buscar un equilibri entre la innovació i els fonaments tradicionals que han demostrat la seva efectivitat al llarg del temps. La memòria i el coneixement són fonamentals per a la formació de futurs ciutadans competents.
