La reacció de les veus feministes davant agressions
Recentment, la brutal agressió sexual d’una dona per part de dos individus a Terrassa ha suscitat un debat intens entre les veus feministes. Mentre que alguns casos reben una reacció immediata, aquest incident ha quedat pràcticament oblidat per les organitzacions que tradicionalment s’alcen contra la violència de gènere.
Un silenci que genera preguntes
El cas ha estat objecte de discussió en plataformes digitals, però curiosament, les figures destacades del feminisme radical no han expressat la seva preocupació. Aquesta omissió ha portat a molts a preguntar-se per què alguns incidents semblen ser més rellevants que d’altres.
Un contrast amb altres casos mediàtics
L’exconsellera Tània Verge, per exemple, no va dubtar en criticar l’absolució de Dani Alves a través de les seves xarxes socials, demanant una reforma en la formació judicial en perspectiva de gènere. En canvi, no ha comentat la recent decisió judicial que va permetre la llibertat de dos violadors, un d’ells amb un historial delictiu considerable.
La visió selectiva del feminisme
El feminisme d’esquerres sovint es troba en un dilema, on la seva resposta a la violència sexual sembla dependre de la narrativa que es vol promoure. En el cas de Dani Alves, l’escàndol mediàtic i la seva notorietat encaixen perfectament amb la seva agenda. En contrast, el cas de Terrassa, que implica agressors estrangers, no s’ajusta a la seva visió.
El paper de les noves veus feministes
No obstant això, hi ha feministes com Elena Ramallo que han decidit trencar amb el silenci, denunciant la situació i exigint responsabilitats als jutges implicats. Aquestes veus, que sovint són etiquetades com a extremistes, estan abordant temes que altres prefereixen ignorar.
Les implicacions de la narrativa sobre immigració
El debat sobre la relació entre immigració i delictes sexuals s’ha intensificat en aquest context. Les dades oficials indiquen un increment preocupant dels delictes comesos per individus estrangers, un tema que l’esquerra sovint evita per no alimentar discursos xenòfobs.
Repercussions en la credibilitat del moviment
Aquesta situació genera una gran dissonància en la comunitat feminista, ja que l’absència de reacció davant certs casos pot minar la credibilitat de les lluites contra la violència de gènere. Actualment, fins i tot la nova consellera d’Igualtat no ha pres una postura clara sobre el tema, deixant moltes qüestions sense resposta.
Reflexions finals sobre el feminisme i la violència
El silenci selectiu davant casos de violència sexual pot tenir conseqüències nefastes per la causa feminista. La necessitat de reconèixer totes les agressions, independentment de qui les cometi, és fonamental per construir un discurs coherent i veritablement inclusiu. En un món on les veus s’han de sentir amb més força que mai, la veritable unitat del feminisme depèn de la seva capacitat per abordar totes les formes de violència, sense excepcions.
