Reobertura de la causa al Tribunal Constitucional
Els veïns de Gràcia del barri on es troba el Casal Popular Tres Lliris han presentat una sol·licitud davant del Tribunal Constitucional per aconseguir la reobertura del cas relacionat amb la cessió del casal per part de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta qüestió es vincula amb Eloi Badia, exregidor de Barcelona, diputat de Sumar i candidat de Sumar Comuns a les properes eleccions catalanes del 12 de maig, on figura com a número 1 per Girona. La petició de reobertura del cas es va donar després que el jutjat d’instrucció 27 de Barcelona acceptés investigar Eloi Badia i quatre tècnics per la suposada cessió irregular d’un local a una associació juvenil a Gràcia. Això va desencadenar una querella per prevaricació i malversació de fons públics, ja que l’adjudicació es va fer sense concurs públic.
Una cessió polèmica
Segons la denúncia, es va cedir el local a una associació juvenil sense seguir el procediment adequat, generant problemes de convivència al barri. Tot i que el jutjat va arxivar la querella argumentant que la cessió no requeria concurs públic per tractar-se d’un ús social i no comercial, els veïns han recorregut al TC sostenint que la decisió va vulnerar el seu dret a una tutela judicial efectiva.
Reclamacions dels veïns al Tribunal Constitucional
Els veïns afectats argumenten que viuen amb molèsties a causa del soroll i la situació de l’edifici okupat. Els seus advocats demanen al TC que reverteixi la decisió d’arxivament ja que consideren que hi ha hagut una vulneració del dret a rebre una protecció judicial justa. A més, es queixen que el districte de Gràcia, sota la presidència d’Eloi Badia entre el 2015 i el 2019, va cedir altres espais a col·lectius okupes, generant controvèrsia i malestar entre els veïns.
La defensa de Badia davant dels fets
Eloi Badia, implicat en aquesta controvèrsia, va defensar davant del jutjat que la cessió directa del local complia amb la legalitat, ja que es realitzava amb entitats sense ànim de lucre i amb finalitats socials. A més, va destacar que aquest tipus de cessions directes eren pràctica comuna en aquell moment a l’Ajuntament de Barcelona. Tot i això, el recurs dels veïns davant del TC posa en dubte aquesta interpretació i reclama que es revisi el cas per garantir una protecció equitativa als residens de la zona.
