Decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha donat suport a la decisió de les autoritats espanyoles de tancar el cas de la mort del camarògraf José Couso, que va morir el 2003 durant la invasió de l’Iraq a causa de l’impacte d’un míssil disparat per l’exèrcit nord-americà. L’apel·lació presentada per David Couso, germà de la víctima, va ser desestimada unànimement pels set jutges de la sala després que s’esgotessin totes les instàncies judicials a Espanya.
Història del cas Couso
La causa va ser arxivada per l’Audiència Nacional el 2015, decisió que es va confirmar el 2016 pel Tribunal Suprem i el 2019 pel Tribunal Constitucional. Aquest procés d’arxiu s’emmarca dins de reformes implementades el 2009 que van limitar la competència universal dels tribunals espanyols i va restringir la capacitat per investigar crims comesos fora d’Espanya.
Context de l’atac
José Couso va perdre la vida el 8 d’abril del 2003 a Bagdad quan un projectil d’un tanc nord-americà va impactar contra l’hotel Palestina, on s’allotjaven diversos periodistes. Aquest atac també va causar la mort del periodista ucraïnès Taras Protsyuk. Couso, que va ser greument ferit, va sucumbir posteriorment a l’hospital.
La resposta de les autoritats
Després de la denúncia de la família, es va obrir una investigació que va resultar en la inculpació de tres militars nord-americans per crims de guerra el 2011. Tot i les ordres internacionals de captura, les autoritats dels EUA van argumentar que l’acció dels seus soldats es va realitzar en legítima defensa, impedint així el seu lliurament a Espanya i alhora negant-se a iniciar un judici al seu territori.
Justificació de les reformes a la justícia
El TEDH ha declarat que les reformes adoptades per Espanya per limitar la seva acció judicial en casos internacionals són justificades, apuntant a la necessitat de reduir la càrrega sobre els tribunals i les complicacions inherents a l’obtenció de proves en un escenari internacional.
L’impacte en el cas Couso
Els magistrats del TEDH van concloure que no hi va haver manca d’acció per part dels tribunals espanyols i van desestimar les afirmacions de la família. Tot i els esforços entre el 2003 i el 2015 per determinar la culpabilitat en l’incident, la manca de col·laboració dels Estats Units va provocar que Espanya no pogués avançar en el procés, ja que la seva legislació no permet jutjar en absència.
Reflexions sobre el dret a la justícia
El Tribunal va afirmar que, malgrat les limitacions imposades per les reformes, el dret de David Couso a accedir a la justícia no va ser vulnerat, ja que aquestes reformes no van constituir una violació del Conveni Europeu de Drets Humans. Així, la resolució del TEDH reitera els desafiaments que enfronten els sistemes judicials en contextos de jurisdiccions internacionals i els drets de les víctimes.
