Un Desastre Anunciant
L’impacte devastador de la DANA que va colpejar el País Valencià a l’octubre de 2024 ha posat en relleu una preocupant realitat: la ineficàcia de les nostres institucions. Amb 227 morts i un desaparegut, aquest episodi va més enllà de les imatges de destrucció; revela una fallida estructural en la gestió pública que ha deixat la societat en estat de xoc.
Responsabilitats Polítiques en Debat
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, s’ha trobat al centre de la tempesta política. En un moment crític, mentre les pluges torrencials provocaven estralls, la seva absència en la coordinació d’emergències ha estat durament criticada. Mentre la tragèdia es desencadenava, Mazón va optar per dedicar temps a una reunió amb una periodista, deixant la resposta institucional en un segon pla.
La Fallida de Protecció Civil
La consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, que hauria d’haver estat al capdavant de la resposta d’emergència, també ha estat objecte de severes crítiques. La seva falta de preparació i la seva posterior destitució reflecteixen una preocupant falta de competència en càrrecs clau. Pradas va admetre no estar qualificada per al seu rol, una declaració que posa en evidència la precarietat del sistema.
El Govern Central: Una Actitud Ambivalent
El paper del Govern central no ha estat menys criticat. En comptes de col·laborar, ha intentat capitalitzar políticament la tragèdia, desviant l’atenció cap a la Generalitat. A més, durant anys, ha paralitzat projectes d’infraestructura que podrien haver mitigat els efectes de la tempesta. Així, la seva negligència es va convertir en una part del problema.
Errors de Comunicació i Coordinació
La falta d’informació precisa i oportuna va ser un altre factor clau en el desastre. El Centre de Coordinació Operativa Integrada (CECOPI) no va rebre alertes adequades sobre el desbordament dels barrancs, deixant les autoritats en la ignorància sobre la gravetat de la situació. Aquesta desconexió entre les agències va provocar una resposta ineficaç, amb conseqüències devastadores.
La Necessitat d’una Regeneració Institucional
La DANA no només ha estat una catàstrofe natural, sinó també un fracàs institucional que exigeix una reflexió profunda sobre la qualitat del govern i la gestió pública. La falta de preparació i la incompetència no poden ser acceptades com a norma. Si no es du a terme una regeneració del sistema, les futures emergències podrien repetir el cicle de devastació i dolor.
Cap a un Futur Més Resilient
El camí cap a la recuperació passa per la responsabilitat i la transparència. És vital que les institucions es comprometin a millorar la seva preparació davant de les crisis i a gestionar les emergències amb professionalitat i rigor. Només així podrem assegurar-nos que la tragèdia viscuda no esdevingui una realitat recurrent.
