La influència de Sant Jordi sobre el gènere literari
Amb l’arribada de Sant Jordi 2025, el terme ‘novel·la’ ressonarà amb força entre els lectors i escriptors. Les parades de llibres s’ompliran d’exemplars d’aquest gènere, convidant tothom a explorar la rica història que envolta aquesta paraula.
Un origen ple de significat
El terme ‘novel·la’ té les seves arrels en el mot ‘nova’, que en el seu moment significava ‘notícia’. Aquesta connexió és fonamental, ja que ‘bona nova’ literalment es tradueix com ‘bona notícia’, establint una relació clara amb la comunicació d’idees.
Transformació a l’edat mitjana
Durant l’edat mitjana, el plural ‘noves’ va començar a guanyar un nou significat, referint-se a ‘raons i paraules’. D’aquesta manera, l’expressió ‘prendre les noves’ es va convertir en un sinònim de ‘prendre la paraula’, reflectint un canvi en la percepció social del llenguatge.
La complexitat del terme ‘nova’
Amb el pas del temps, el terme ‘nova’ es va diversificar, donant lloc a una sèrie de locucions verbals que van enriquir el seu ús. Joan Coromines, reconegut lingüista, va assenyalar que es va produir un ‘descabdellament semàntic’, ampliant les possibilitats d’expressió.
Innovacions lingüístiques
A través dels anys, ‘nova’ va adoptar noves formes, amb expressions com ‘tenir noves’ (tenir discussions) o ‘fer noves’ (parlar-ne molt), que van enriquir el vocabulari i van mostrar la seva adaptabilitat.
Del ‘novella’ a la ‘novel·la’
D’aquesta expansió lingüística va sorgir un derivat significatiu: ‘novella’. La seva emergència va marcar un moment crucial, ja que aquest terme va adquirir el sentit de ‘relació de fets importants o històries’, un pas fonamental en l’evolució del gènere.
Referències literàries
El gran pensador Ramon Llull, al segle XIII, ja feia servir ‘novella’ en aquest context, mostrant la seva rellevància en la literatura de l’època i el seu impacte en la cultura catalana.
L’impacte de l’italià en el català
Arribant al segle XV, el terme ‘novella’ va rebre influències de l’italià, que significava ‘història curta’. Aquesta interacció va provocar una variació en la pronunciació i l’ús, mentre que l’antiga ‘novella’ mantenia el seu significat inicial.
Una nova identitat
Aquesta evolució va coincidir amb un període de gran producció narrativa a Catalunya, amb obres com ‘Curial e Güelfa’ i ‘Tirant lo Blanc’, que van contribuir a l’ascens de la ‘novel·la’ com a gènere literari.
La norma ortogràfica i la identitat lingüística
Finalment, la ‘novel·la’ es va establir amb una ela geminada, un aspecte que la distingeix clarament de ‘novella’. Mossèn Alcover va jugar un paper crucial en la normativització d’aquesta grafia, que va ser acceptada oficialment l’any 1913.
Així conclou la nostra exploració sobre la paraula ‘novel·la’, una història rica i en constant evolució que continua captivant lectors i escriptors. En aquest Sant Jordi, celebrem no només les roses i els llibres, sinó també la fascinant trajectòria de les paraules.
