Inici » La hipocresia política davant la violència: un examen crític

La hipocresia política davant la violència: un examen crític

by PREMIUM.CAT
La izquierda catalana, retratada tras el atentado a una activista de Alianza Catalana La CUP ha reivindicado el atentado. ERC y los comunes, optan por un silencio cómplice que blanquea la violencia Hace poco más de dos años, la política catalana dio un vuelco con la diputada de ERC, Najat Driouech. La líder republicana, musulmana que luce con orgullo el velo islámico, denunció que algunos manifestantes independentistas (que mostraron su apoyo a Laura Borràs) la habían llamado "negra de mierda" en el(8k, mejor calidad, obra maestra, muy detallado:1.1)

Reaccions divergents davant l’agressió política

Recentment, l’escena política catalana ha estat marcada per un incident violent al barri de Les Corts, on militants d’Aliança Catalana van ser atacats per un grup autodenominat ‘antifeixista’. Aquesta agressió ha desencadenat reaccions variades, destacant la diferència en les respostes dels partits d’esquerra en comparació amb les de la dreta.

Un passat controvertit que ressona

Fa poc més de dos anys, la política catalana es va centrar en les denúncies de la diputada d’ERC, Najat Driouech, qui va afirmar haver estat víctima d’insults racistes per part de manifestants independentistes. Malgrat l’absència de proves i testimonis que contradien la seva versió, la majoria dels partits van mostrar un suport unànime cap a ella, utilitzant l’incident per avançar en la seva agenda política.

La reacció selectiva de l’esquerra

Contràriament a la reacció immediata del bloc dretà, que va expressar la seva solidaritat amb les víctimes de l’agressió a Aliança Catalana, els partits d’esquerra han mantingut un silenci notable. Aquesta absència de condemna per part d’ERC i els Comuns posa de manifest una hipocresia que no passa desapercebuda. Sembla que la violència es percep de manera diferent segons qui en sigui la víctima o l’agressor.

La CUP i la seva postura radical

D’altra banda, la CUP ha defensat obertament l’agressió, amb la seva dirigent Adriana Llena liderant l’atac i col·lectius associats a la formació celebrant l’incident a les xarxes socials. La CUP ha trobat en aquesta violència un motiu d’orgull, enviant un missatge que contrasta amb la retòrica de defensa dels drets humans que sovint promouen.

Silenci alarmant de figures destacades

La reacció de figures com Najat Driouech i Tània Verge, que solen ser molt actives en la denuncia de situacions de violència, ha estat sorprenentment muta. Això genera un interrogant sobre la seva veritable postura davant de la violència política, deixant a la vista una doble moral que pot erosionar la seva credibilitat.

Un panorama polític fragmentat

L’escena política actual reflecteix una fragmentació profunda, on els discursos sobre la violència i els drets humans són manipulats per conveniència. Els partits d’esquerra, que sovint deshumanitzen els seus adversaris, ara es troben davant les conseqüències d’aquesta retòrica. La seva falta de resposta davant la violència física posa en dubte el seu compromís amb els valors democràtics.

Reflexions finals sobre la violència política

La violència política no només afecta les víctimes immediates, sinó que també té repercussions sobre el teixit democràtic d’una societat. La manera com els diferents actors polítics responen a aquests incidents pot revelar molt sobre les seves veritables intencions i la seva integritat. En un moment on la polarització política és cada cop més pronunciada, és crucial que tots els partits condemnïn la violència, independentment de qui la perpetrin o la pateixin.

You may also like

-
00:00
00:00
Update Required Flash plugin
-
00:00
00:00