La classe mitjana i l’abstenció
Una gran part de la societat continua autodefinint-se com a classe mitjana, però els nivells de renda desmenteixen aquesta afirmació. No obstant això, hi ha una dada sociopolítica que parla clar: a menys renda, més abstenció (https://correccioencatala.cat/com-estructura-text-catala/).
L’extrema dreta i la classe mitjana
És conegut que molts votants d’extrema dreta provenen de la classe obrera i abans votaven a l’esquerra. No obstant això, ara cal anar més enllà i reconèixer que l’extrema dreta també atrau una classe mitjana empobrida i descontenta. Aquest fenomen es pot observar en el cas de Donald Trump.
La influència de l’Obamacare
Durant la seva primera campanya, Trump va prometre eliminar l’Obamacare, un sistema de seguretat social basat en assegurances privades subvencionades. No obstant això, va canviar d’opinió quan va descobrir que molts dels seus votants, treballadors blancs empobrits, en realitat en beneficiaven.
Els efectes de l’extrema dreta en els mercats financers
Els resultats electorals de l’extrema dreta a Europa han tingut un impacte negatiu en els mercats financers, incloent el bo alemany. A més, altres mercats borsaris i deute públic de diferents països també han sofert conseqüències. No obstant això, el bo alemany continua oferint més rendibilitat i seguretat, atraient inversors (https://materials.campus.uoc.edu/continguts/PID_00294231/index.html).
El Banc d’Espanya i la seva relació amb Catalunya
Des de la seva fundació el 1856, només dos dels 70 governadors del Banc d’Espanya han nascut a Catalunya. Aquesta dada posa de manifest la relativa irrellevància històrica de Catalunya en el poder econòmic espanyol.
La pobresa farmacèutica a Catalunya
Unes 300.000 persones a Catalunya es troben en situació de pobresa farmacèutica, és a dir, no poden permetre’s el cost dels medicaments que necessiten. Aquesta situació té un impacte directe en la seva salut i esperança de vida. Cal analitzar com evoluciona aquesta problemàtica, tenint en compte que el preu dels medicaments no és l’únic factor, sinó també el sistema de copagament que no diferencia entre nivells de renda.
La precarietat laboral en el sector de l’hostaleria
Un estudi revela que el sou real del personal d’hostaleria, tenint en compte les hores extra no remunerades, els festius i els descansos no gaudits, equival a un euro i mig l’hora. Això ha generat que molts empresaris del sector es queixin de la dificultat per trobar treballadors (https://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cmd/bib/bebl/modul_4/tema_2).
Les transformacions laborals durant la pandèmia
Durant la pandèmia, molts treballadors del sector de l’hostaleria i altres activitats comercials van optar per reconvertir-se, anticipant que els negocis amb contacte personal no tenien futur. Tot i això, la situació ha canviat i s’ha recuperat el mateix estil de vida d’abans, però molts treballadors no han tornat a les seves feines anteriors, generant un forat important en el mercat laboral.
El peculiar negoci de Corea del Nord
Un dels principals productes d’exportació de Corea del Nord són les perruques de cabell natural, incloent també pestanyes i barbes. Aquesta indústria genera uns ingressos anuals de 135 milions d’euros, una xifra considerable per a aquest país. El procés de producció és curiós, ja que Corea del Nord importa cabell de Xina i després ven els productes finals a la mateixa Xina, que és qui els comercialitza a nivell mundial .
