La Comissió Europea i la interconnexió de xarxes d’aigua
La Comissió Europea podria avalar la interconnexió de xarxes d’aigua de Tarragona i Barcelona malgrat les preocupacions sobre l’impacte a l’Ebre, sempre que hi hagi motius d’interès públic superior, com ara el subministrament d’aigua potable a Barcelona. Fonts comunitàries destaquen la importància d’una exhaustiva avaluació de l’impacte ambiental abans de procedir amb grans transvasaments, ja que aquests poden posar en perill els objectius de les directives d’Hàbitats i de l’Aigua.
Excepcions per raons d’interès general superior
Malgrat les possibles repercussions negatives, la normativa europea preveu excepcions per a la interconnexió d’aigües si es justifica un interès general superior, especialment relacionat amb la salut humana o la seguretat pública. Això inclou la possibilitat de seguir endavant amb el projecte malgrat un impacte mediambiental negatiu, sempre que no hi hagi alternatives viables amb costos raonables.
Impacte sobre els espais protegits i excepcions
Les autoritats nacionals han de garantir que els plans o projectes no afectin negativament la integritat dels espais protegits, com el delta de l’Ebre, que forma part de la xarxa Natura 2000. Tot i això, la normativa europea permet excepcions en casos de raons imperioses d’interès públic de primer ordre, incloent-hi raons socials o econòmiques, sempre que es presenti un pla de mesures compensatòries per protegir la coherència global de Natura 2000.
Conclusions
La decisió sobre la interconnexió de les xarxes d’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona i Aigües Ter-Llobregat haurà de passar per una avaluació exhaustiva de l’impacte mediambiental i la justificació d’un interès general superior. Tot i les possibles implicacions negatives, la normativa europea preveu excepcions en casos específics, sempre que es presentin alternatives inviables i es prenguin mesures compensatòries adequades.
