Una llegenda medieval
Conta la llegenda que al segle XIII un monjo benedictí del monestir txec de Podlazice va ser condemnat a morir emparedat en ser descobert cometent un pecat de luxúria. Per a salvar-se, el religiós va fer un pacte amb l’abat: se li commutaria la pena si en només una nit aconseguia escriure un llibre que contingués tot el saber universal.
El pacte amb el Diable
La tasca era titànica, així que el monjo, sobrepassat, va invocar Satanàs perquè l’ajudés. El Maligne va acceptar la proesa amb una única condició: que la seva imatge havia d’aparèixer en una de les pàgines de la magna obra.
El Còdex Gigas
La faula és la faula, però el còdex existeix. Mesura 90 centímetres d’alt, 50,5 d’ample i 22 de gruix, té 624 pàgines i pesa 75 quilos, i després de passar per centenars de mans al llarg dels segles, ara descansa a Estocolm, en un perfecte estat de conservació. Al seu dia va ser considerada la vuitena meravella del món. Diuen que si els evangelis van ser guiats per la mà de Déu, el Còdex Gigas va ser conduït per la mà del Diable. D’aquí que el volum porti associada certa maledicció.
Una escenificació fascinant
Avui arriba a la sala Dau al Sec una escenificació d’aquesta fascinant llegenda: joven llama, del gironí Albert Tola, que també en firma la direcció. Una obra en vers lliure sense signes de puntuació. És un d’aquells petits tresors que, de tant en tant, recalen a la cartellera barcelonina.
Una obra íntima
joven llama és una obra pensada per a un màxim de trenta persones. Una perla per a ser degustada en la intimitat… i a poc a poc. Tothom s’espera al vestíbul del teatre. Tola fa entrar a la sala, un a un, cada espectador. Amb una llanterna, t’acompanya fins a una cadira. Ell decideix on t’asseus.
Una interpretació magistral
García Olza interpreta el monjo condemnat a mort, en un monòleg que no arriba als seixanta minuts. L’actor declama, en una serena lletania, el seu càstig i el seu repte. Un text que Tola va escriure també de matinada, durant tot un mes. Trenta dies amb el son capgirat, com el reu. Una peça nocturna i poètica composta perquè s’entengui en viu.
Una experiència única
La peça té dues parts, molt subtils. A la primera, l’actor gairebé ni es mou. Aprofita els recursos que té el seu abast (un radiador o els endolls que sobresurten de la paret) per a dipositar els pocs objectes amb els quals treballarà. Traspua dignitat, malgrat la condemna. Pateix més per la vida del seu amic que per la seva pròpia.
Una estètica desestructurada
joven llama juga amb la contemporaneïtat gràcies al seu deliberat anacronisme entre una història medieval amb un text ad hoc, i una indumentària i un attrezzo propi del segle XXI. Al capdavall, la història del monjo i el seu amor impossible és universal, i qui més qui menys tothom ha pidolat afecte per les cantonades, alguna vegada a la vida.
Un col·loqui postfunció
Demà dijous, per cert, hi haurà un col·loqui postfunció a càrrec de la Doctora Victoria Cirlot, catedràtica de Filologia Romànica i experta en cultura cavalleresca i mística de l’edat mitjana. Amb el títol “Del Códex Gigas al gesto escénico”, estarà moderat per la directora artística de la Sala, Mercè Managuerra.
