Un capítol oblidat de la història catalana
El 15 d’agost de 1304, un grup de guerrers catalans, coneguts com a almogàvers, es va trobar en una situació extrema a Kibistra, en el cor d’Anatòlia. Ramon Muntaner, en la seva famosa crònica, ens narra com aquests valents combatents, amb un total de 6.700 efectius, es van enfrontar a un exèrcit turc que superava les seves forces amb escreix, amb 20.000 soldats a peu i 10.000 a cavall.
El dilema de la batalla
Mentre la batalla es preparava, els almogàvers es preguntaven si era prudent lluitar contra una força tan aclaparadora. Amb les línies d’aprovisionament lluny i sense temps per a una estratègia adequada, el seu líder, Roger de Flor, va optar per afrontar el repte. La seva decisió no només buscava una victòria militar, sinó que també pretenia establir els almogàvers com la principal potència militar de la regió.
Una victòria sorprenent
Amb una valentia inquebrantable, Roger de Flor va ordenar l’atac. La crònica descriu la ferocitat de la batalla, destacant que els almogàvers van infligir danys significatius als turcs, amb més de 6.000 morts a cavall i 12.000 a peu. Aquestes xifres, tot i que poden semblar exagerades, reflecteixen la magnitud de la victòria que va marcar un abans i un després en la història de la regió.
Llegat controvertit dels almogàvers
La Companyia Catalana d’Orient ha deixat una empremta controvertida en la memòria col·lectiva dels Balcans. Les accions d’aquests guerrers han donat lloc a un ampli ventall d’interpretacions, amb records que varien entre la valentia i la brutalitat. Les paraules de Joaquim Nadal, que va demanar perdó per les accions dels catalans a la regió, reflecteixen la complexitat del seu llegat.
L’eco de la història en la cultura popular
Fins i tot avui, les expressions que fan referència als catalans als Balcans il·lustren com els almogàvers han influït en la cultura popular. Termes com ‘català’ han adquirit connotacions negatives en llengües com el búlgar i l’albanès, mostrant l’impacte durador de les seves accions a la regió.
Reflexions sobre el passat i el perdó
Set segles després dels esdeveniments de 1304, els catalans han tornat a Anatòlia amb un propòsit diferent. La restauració d’un antic monument al mont Athos, destruït per les tropes de Roger de Flor, simbolitza un intent de reconciliació amb un passat tumultuós. Aquesta iniciativa ens recorda que la història és un camí complex, on les cicatrius del passat poden obrir la porta a un futur de comprensió i respecte.
