Un viatge cap a l’essència de l’art
En un matí qualsevol, mentre els lectors més matiners s’assenten a llegir, jo estaré travessant els cels del Mediterrani, amb Atenes com a destí final. Amb l’Heribert, el meu amic i artista de referència, hem arribat a la conclusió que la Sagrada Família pot ser vista com una reinterpretació del Partenó, i m’he embarcat en una aventura diversa i fascinant per explorar aquesta idea en primera persona.
Reflexions sobre Joaquim Mir i la seva recerca de la llum
L’Heribert m’ha compartit que Joaquim Mir, un pintor amb una passió fervent per Grècia, va trobar la seva autèntica inspiració a Mallorca. Un mariner del Pireu, que coneixia bé els secrets de l’art, li va suggerir que no busqués més enllà de l’illa balear, ja que allí descobriria la llum que tant desitjava.
Mallorca com a font d’inspiració
Fa cent anys, viatjar era un repte i Mir va descobrir a Mallorca la llum que necessitava per a la seva obra. Mentre que l’Heribert destaca que Mir va produir obres excepcionals sobre Montserrat, ell creu que només ho va aconseguir després d’haver assimilat la riquesa luminosa de la costa mallorquina. Montserrat, amb la seva majestuositat, no pot competir amb la vibració i la transparència que ofereix Mallorca.
Catalunya: un ecosistema artístic limitat
Sense el lligam amb Mallorca, Catalunya es percep com un territori que no pot rivalitzar amb la grandiositat d’Atenes. La seva vida cultural, sovint marcada per la provincianisme, no pot superar les limitacions que imposa la seva pròpia història. L’Heribert insisteix que la llum i el paisatge de Mallorca són fonamentals per a la sensibilitat artística modernista.
La influència de Gaudí
Segons Lluís Racionero, l’arquitecte Antoni Gaudí va viure intensament les excursions per l’illa, igual que Mir, que va acabar perdent-se en un barranc. Per a molts, aquesta connexió pot semblar estranya, però per a mi, un barceloní, és evident que sense Mallorca, Catalunya queda desconnectada de l’essència artística que busca.
La recerca de la veritat en temps de confusió
Amb les nostres vides desmoronant-se i l’incertesa que ens envolta, la idea de viatjar a Grècia es torna cada cop més atractiva. L’Heribert m’ha explicat que la llum d’Atenes és tan pura que els grecs antics van haver de dissenyar les columnes del Partenó amb una lleugera curvatura per enganyar l’ull humà i fer-les semblar perfectes.
Una reflexió sobre el present
A Catalunya, les deformacions que ens afecten no provenen de la llum, sinó dels fantasmes del passat i dels experiments socials dels darrers anys. Hem perdut la perspectiva i ens trobem en un moment crític. Després de l’octubre de 2017, quan la nostra capacitat de decidir el nostre futur es va veure compromesa, ara ens enfrontem al repte de recuperar la nostra intel·ligència col·lectiva.
L’impacte del viatge en la transformació personal
Grècia representa una oportunitat per distanciar-se d’una realitat que s’ha tornat confusa. En el passat, escriptors com Henry Miller van trobar en aquestes terres un refugi davant l’obsessió i la misèria d’Europa. Potser, mentre els lectors s’asseuen a llegir aquestes línies, jo estaré a bord d’un avió rellegint les experiències de Miller amb Giorgos Katsímbalis, reflexionant sobre la veritat que Grècia li va proporcionar.
El món pot ser un lloc difícil de canviar, però sempre existeixen formes noves i creatives de percebre’l i explicar-lo. El viatge a Grècia no només és una escapada física, sinó també un camí cap a una nova comprensió de la vida.
