Celebració del Terror Cinematogràfic a Barcelona
El 31 d’octubre, coincidint amb la vigília de Tots Sants, Barcelona va viure una nit inoblidable amb la projecció simultània de dues icòniques pel·lícules de terror. A les 20:00, la Filmoteca va acollir ‘Vampyr’ (1932), una obra mestra del director danès Carl Theodor Dreyer. Al mateix temps, el Palau de la Música va oferir el seu tradicional concert de Halloween amb la presentació d’ ‘El gabinet del Dr. Caligari’ (1920) de Robert Wiene, un pilar fonamental de l’expressionisme cinematogràfic alemany.
L’Art de la Imatge i el So: Un Viatge Compartit
Ambdues pel·lícules no només comparteixen el gènere, sinó també el talent artístic de Hermann Warm, un director d’art que va proporcionar a ambdues obres una atmosfera onírica i visualment captivadora. La seva contribució va ser essencial per crear una bellesa plàstica que ha deixat una empremta duradora en la història del cinema.
El Poder de l’Orgue: Acompanyant el Silenci
L’experiència a l’Auditori del Palau de la Música va ser enriquida per l’interpretació en directe de l’organista Juan de la Rubia. Conegut per la seva destresa, de la Rubia va aportar una nova dimensió a ‘El gabinet del Dr. Caligari’, utilitzant un orgue en lloc d’un piano, tal com era habitual en els cinemes de principis del segle XX. Aquest instrument, capaç de produir una gamma de sons molt més àmplia, va ser fonamental per intensificar les emocions que transmetien les imatges.
Una Interpretació Magnífica: La Música com a Personatge
Des del primer acord, Juan de la Rubia va teixir una narrativa musical que complementava perfectament les escenes de terror. La seva introducció va ser una fanfara que evocava una marxa fúnebre, i va culminar amb un majestuós epíleg que ressonava a la sala. Cada nota estava dissenyada per reflectir les característiques dels personatges, des de les sonoritats etèries que envoltaven el protagonista Francis fins a la música vibrant de la fira.
Moments Clau: La Presentació de Cesare
Un dels instants més impactants va ser l’aparició del somnàmbul Cesare. De la Rubia va crear una progressió rítmica que encarnava perfectament la tensió de la seva entrada, recordant-nos les imatges icòniques de ‘Frankenstein’ (1931).
El Segrest de Jane: Un Viatge Musical a l’Infern
Durant l’intent de segrest de Jane, l’organista va transformar la seva interpretació en una fuga que reflectia l’angoixa de l’escena. Començà amb un xiuxiueig quasi imperceptible, creixent fins a convertir-se en una estructura contrapuntística que capturava l’esperit frenètic de la narrativa.
Un Futur Ple de Possibilitats: Més Joies del Terror
Amb un ambient tenebrós i una il·luminació acurada, l’orgue va semblar cobrar vida, convertint-se en un monstre sonor que expressava la intensitat del cinema mut. La comunitat cultural espera que el Palau de la Música segueixi sent l’escenari de més nits de terror, amb la promesa que Juan de la Rubia aporti la seva màgia a altres clàssics del gènere, com ‘Häxan’ (1922) o ‘La carreta fantasma’ (1920), obres que mereixen ser redescobertes amb la seva música vibrante.
