El Context de la Conquesta de Nimes
L’any 754, les forces dels reis carolingis Pipino el Breu i Berta la del Peu Gran, pares i predecessors de Carlemany, van prendre la ciutat de Nimes, incorporant-la al regne dels francs. Aquesta conquesta va marcar una fita a la història, però per què va ser tan significativa?
El Paper de la Narbonenca i la Dissidència Visigoda
Abans de l’arribada dels visigots l’any 410, el territori entre el Roine i els Pirineus formava part de la província romana Narbonenca. Després de la consolidació de les monarquies germàniques a l’antic Imperi romà d’Occident, la Narbonenca esdevingué l’únic territori continental de la monarquia visigòtica. Aquest fet va ser crucial, ja que la Narbonenca es va convertir en el punt de contacte i dintercanvi cultural i comercial entre la monarquia visigòtica i altres monarquies germàniques dEuropa occidental.
La Resistència i l’Exili
Després de la derrota de Rodrigo i la noblesa toledana el 711, les oligarquies de la Tarraconense i la Narbonenca van triar un nou rei visigot, Ardón. Contrari a la creença popular, Pelayo no va ser el pioner de la resistència a la invasió àrab. Ardón i la seva gent ja havien combatut i detingut els àrabs als Pirineus orientals. La resistència d’Ardón va provocar un fenomen notable: l’exili de les oligarquies del territori cap al regne dels francs entre els 717 i els 754.
El Fracàs i Abandó del Projecte Marca Hispànica
El projecte carolingi Marca Hispànica buscava ocupar el territori entre els Pirineus i l’Ebre, però després de la matança de Roncesvalles el 778, Carlemany i els seus successors van abandonar aquest projecte. En canvi, es van concentrar en l’expansió i la consolidació de la marca de Gotia, que es va convertir en el districte més meridional de l’Imperi carolingi.
El Llegat de la Marca de Gotia
Tot i que el projecte Marca Hispànica no es va materialitzar, la marca de Gotia va ser un capítol significatiu en la història dels francs. La seva importància rau en la seva originalitat en el context peninsular, el mestissatge amb la població d’acollida i, sobretot, en el retorn de les oligarquies exiliades, que van combatre al costat de les tropes carolíngies a partir del 754.
