Una vida dedicada als altres
Viqui Molins i Gomila, nascuda a Barcelona el 1936, és una germana teresiana i activista infatigable. Des de molt jove, ha entregat la vida als malalts, drogodependents, persones en risc d’exclusió social i els més desafavorits.
Durant gairebé quatre dècades, Viqui va viure al Raval, un barri històricament marginat de Barcelona, fins que el 2022 va haver de mudar-se a Gràcia a causa de problemes de salut. Tot i això, el seu compromís va romandre intacte. Avui dia es continua dedicant a l’Hospital de Campanya de Santa Anna, una parròquia al centre de Barcelona que ofereix aliment i assistència a centenars de persones sense llar. També està involucrada als “pisos d’oportunitats”, una iniciativa per acollir joves migrants sense papers.
Un despertar de vocació
Viqui va néixer en una família acomodada i religiosa amb molts germans. Des de petita va anar formant-se al si de l’ordre Teresiana, fins que una crida interior la va impulsar a dedicar-se als més pobres. Als anys vuitanta, va començar a portar els seus estudiants a visitar persones vivint en situacions precàries. Fins i tot va viatjar a Angola i Nicaragua amb joves per fer voluntariat, experiències que van reforçar la vocació.
El discerniment
Després del seu retorn de Nicaragua, Viqui va decidir fer retirs espirituals a Astúries per discernir el seu camí. Allí, amb absoluta claredat, va comprendre que la seva missió era estar amb els més marginats. Això la va portar a fundar una casa al Raval als anys vuitanta, quan la zona estava marcada per la degradació i la pobresa.
La monja del carrer
El desig de Viqui era ser la monja d’aquells carrers oblitats. Va començar en un pis d’acollida per a malalts de sida i de mica en mica es va implicar en la creació d’espais per a joves sense estudis. El 2022, problemes de salut la van obligar a deixar el Raval, però la seva devoció va continuar manifestant-se en els esdeveniments que van succeir.
El naixement de l´Hospital de Campanya
La iniciativa d’obrir l’Hospital de Campanya va sorgir durant una onada de fred extrem el 2017. Peio Sánchez, un sacerdot que coneixia bé Viqui, va decidir obrir les portes de la parròquia de Santa Anna a les persones sense llar. Amb poques improvisacions com matalassos i bancs convertits en llits, la parròquia es va convertir en un refugi. Aquest gest inicial, encara que caòtic, va marcar l?inici del que avui és l?Hospital de Campanya.
L’assistència de centenars de persones
Al llarg del temps, el suport comunitari va créixer. Avui dia, l’Hospital de Campanya ofereix tres àpats al dia a més de dues-centes persones i compta amb més de tres-cents voluntaris. Un treballador social ajuda a seleccionar els més necessitats per assegurar una distribució adequada dels recursos.
Pisos d’oportunitats
La pandèmia va revelar la necessitat de proporcionar una llar a aquells sense sostre, especialment a menors no acompanyats que, en assolir la majoria d’edat, es quedaven al carrer. Gràcies a una donació anònima d?un milió d?euros, es van comprar immobles per oferir-los un lloc segur. Així van sorgir els ‘pisos d’oportunitats’, on els joves es poden quedar durant dos anys fins a regularitzar la seva situació.
La fundación Viqui Molins
Al gener, Viqui va anunciar la creació de la Fundació Viqui Molins per garantir que la seva obra perduri més enllà de la seva vida. La fundació busca continuar la seva missió de suport als més desafavorits a la societat.
La relació de la societat amb la pobresa
Segons Viqui, encara que hi ha moltes institucions dedicades a ajudar els necessitats, de vegades confia més en la providència divina que en les ajudes governamentals. Assegura que a Catalunya hi ha un gran teixit associatiu i en destaca la generositat d’empreses que, per exemple, donen menjar per a l’Hospital de Campanya.
La responsabilitat de l’administració
Viqui creu que les administracions podrien fer més per abordar la pobresa. Assenyala tres àrees clau: les polítiques pressupostàries, la Llei d’Estrangeria, que obliga joves migrants a viure sense papers durant dos anys, i el problema de l’accés a l’habitatge. Moltes persones que assisteixen a l’Hospital de Campanya tenen llar, però no poden costejar tant el lloguer com el dinar.
La caritat i l’amor
Per a Viqui, on hi ha caritat i amor, hi ha Déu. Encara que no es pugui conèixer del tot la intenció darrere de les accions dels altres, el que importa és que es faci amb amor. Al llarg dels anys, ha viscut moments molt durs però també meravellosos amb aquells marginats que molts eviten.
Citant Sant Pau: “Sé de qui m’he fiat”. La fe i el sentit de l’humor són els pilars que la sostenen. La pregària, sobretot en els moments més foscos, sempre ha estat una base ferma per a ella.
Un llegat d’amor
Els records més valuosos de Viqui són aquells en què va acompanyar els seus ‘nostres’ durant els anys difícils de l’epidèmia de la sida i el consum de drogues. Té guardades targetes amb els noms i dates de mort dels 21 joves que van morir als braços, un tresor que manté a prop. La Fundació Viqui Molins va ser creada per assegurar que, quan ja no hi sigui, la seva missió continuï.
Una mort desitjada
Quan se li pregunta com li agradaria morir, la Viqui respon amb claredat: al mig de l’activitat, al carrer, treballant amb els que estima. El seu desig és continuar ajudant fins a l’últim moment, fidel a una vida dedicada al servei dels altres.
