La naturalesa de la pensió per incapacitat permanent
La incapacitat permanent es concedeix quan un treballador no pot exercir una activitat a causa d’una malaltia o lesió que redueix o anul·la la seva capacitat laboral. En aquest sentit, la Seguretat Social ofereix una pensió per compensar aquesta pèrdua d’ingressos. Aquest dret econòmic pot ser definit o indefinit segons les cotitzacions del contribuent i els requisits establerts, que depenen del grau d’incapacitat. A més, hi ha un termini límit per rebre la pensió.
Suspensió i extinció de la pensió
És important destacar que la pensió per incapacitat permanent no és indefinida i pot ser suspesa o extingida per part de la Seguretat Social. La suspensió implica deixar de rebre temporalment la pensió i pot ser a causa d’actuacions fraudulentes per aconseguir la pensió o pel rebuig o abandonament sense justificació del tractament mèdic o els processos de rehabilitació durant la incapacitat. D’altra banda, l’extinció significa la pèrdua del dret a percebre-la, la qual pot ser a causa d’una revisió del treballador amb un resultat favorable de guariment, defunció o el reconeixement del dret a la pensió de jubilació.
Edat límit per sol·licitar la pensió
Segons la Seguretat Social, la pensió per incapacitat permanent es pot sol·licitar fins que el possible beneficiari arribi a l’edat de jubilació, la qual és de 65 anys per als qui han cotitzat un mínim de 37 anys i 9 mesos. No obstant això, per als treballadors que no arribin a aquest límit de cotització establert, l’edat límit se situa en els 66 anys i 4 mesos. Cal tenir present que en començar a rebre la pensió de jubilació, no es pot compatibilitzar amb la pensió per incapacitat, ja que aquesta última és considerada una prestació social per als treballadors que no poden treballar per malaltia o lesió.
