Un Concert que Va Marcar Època
El 12 d’abril de 2025, L’Auditori de Barcelona va ser l’escenari d’un esdeveniment musical extraordinari. Encara que la sala no es va omplir per complet, l’Orquestra Nacional d’Espanya va oferir una interpretació memorable de la Simfonia núm. 6 de Gustav Mahler, coneguda com la ‘Tràgica’, sota la batuta del director David Afkham. Aquesta actuació va ser part del Festival Barcelona Obertura, un intercanvi artístic amb l’OBC que va aportar un aire de renovació a la temporada.
Afkham i la seva Connexió amb l’Orquestra
David Afkham va demostrar, un cop més, la seva profunda connexió amb l’Orquestra Nacional, fruit d’anys de col·laboració que han enriquit tant la seva direcció com l’interpretació de l’orquestra. Aquesta sisena simfonia va ser considerada per molts com un assoliment superior al de la Vuitena que va dirigir anteriorment a Madrid, oferint un enfocament més cohesionat i emocionant.
Un Viatge a Través de les Emocions
La interpretació de la Simfonia va reflectir una comprensió profunda de les múltiples capes de l’obra. El primer moviment, amb la seva marxa poderosa, va fusionar la incisivitat tímbrica amb una melodia romàntica que va ressonar amb força. Afkham va optar per un tempo que va mantenir l’atenció del públic, creant un clima dramàtic que va portar l’auditori a viure l’obra amb intensitat.
Moments Clau de l’Interpretació
La simfonia va ser un cúmul de moments culminants. La secció de metalls va brillar amb una sonoritat rica, mentre que la percussió va aportar una presència constant que va elevar l’obra a nous nivells. La complexitat del darrer moviment es va traduir en una experiència sonora que reflectia la magnitud dramàtica que caracteritza Mahler.
L’Equilibri entre Tècnica i Expressivitat
L’Andante va oferir un moment de serenor, una pausa lírica que va contrastar amb la intensitat anterior. Afkham va aconseguir un equilibri delicat entre la fluïdesa i l’expressivitat, permetent que cada nota ressonés amb emoció. La seva direcció va fer que l’auditori es submergís en una atmosfera de reflexió i nostàlgia.
La Complexitat de l’Scherzo
L’Scherzo, amb les seves isorítmies i canvis de pulsació, va capturar la riquesa del llenguatge sonor de Mahler. La transició cap al trio va oferir un moment de calma que va contrastar amb la dinàmica immediata del moviment. La direcció d’Afkham va permetre que cada detall sonor brillés, creant una experiència auditiva completa.
Un Detall que Merita Reflexió
Un aspecte que va cridar l’atenció va ser la ubicació dels esquellots en el primer moviment. La seva sonoritat no va aconseguir el mateix efecte simbòlic que s’espera en la seva tradicional col·locació, la qual aporta una dimensió espiritual i introspectiva a l’obra. Aquest petit detall pot haver restat part de la profunditat emocional que caracteritza les composicions de Mahler.
Una Experiència Musical Inoblidable
A mesura que el concert arribava al seu final, els assistents van poder percebre la dedicació i la passió que els músics havien aportat a l’escenari. La interpretació no només va ser un exercici tècnic, sinó una veritable expressió d’ànima que va ressonar amb el públic. La música de Mahler, amb la seva complexitat emocional i dramàtica, va brillar amb una nova llum, deixant una empremta inesborrable en tots els presents.
Amb un programa ben elaborat i l’experiència dels musicòlegs que el van signar, el concert es va convertir en una celebració de la música clàssica que, sens dubte, serà recordada com un dels moments destacats de la temporada.
