Gitanas Nausėda guanya la reelecció
El president de Lituània, Gitanas Nausėda, ha estat reelegit segons els resultats oficials, en una votació marcada per inquietuds sobre la defensa enfront de la veïna Rússia. El recompte publicat per la comissió electoral ha revelat que Nausėda ha obtingut el 74,6% dels vots amb el 90% dels vots comptabilitzats després del tancament de les urnes el diumenge en segona volta.
Reaccions i Objectius
Nausėda, de 60 anys, ha expressat la seva gratitud als votants i ha manifestat la seva consciència sobre la responsabilitat que aquesta reelecció comporta. Ha destacat la seva intenció d’utilitzar aquest mandat per aconseguir el benestar del poble de Lituània, assenyalant que la seva experiència de cinc anys li permetrà abordar aquesta tasca amb més eficàcia (https://www.softcatala.org/resum-de-textos-en-catala/).
La seva oponent, la primera ministra Ingrida Šimonytė, ha obtingut el 23,8% dels vots i ha felicitat Nausėda en declaracions als mitjans de comunicació.
Política Exterior i de Defensa
El president lituà dirigeix la política exterior i de defensa, participant en reunions de la UE i l’OTAN. Tot i això, ha de consultar amb el govern i el parlament sobre el nomenament dels funcionaris de més rang (https://www.softcatala.org/resum-de-textos-en-catala/).
Els dos candidats, tot i coincidir en la necessitat d’incrementar la despesa en defensa per contrarestar la suposada amenaça de Rússia, tenen punts de vista diferents sobre les relacions de Lituània amb la Xina, que han estat tensades per la qüestió de Taiwan (https://www.softcatala.org/resum-de-textos-en-catala/).
Despesa en Defensa i Relacions Internacionals
Lituània, membre de l’OTAN i la UE amb 2,8 milions d’habitants, té la intenció d’augmentar la despesa en defensa per fer front a la percepuda amenaça de Rússia. El govern ha proposat recentment un augment d’impostos amb aquest objectiu. El president Nausėda ha subratllat la importància de protegir la independència i la llibertat del país, especialment en el context geopolític actual (https://www.softcatala.org/resum-de-textos-en-catala/).
Vílnius, la capital de Lituània, podria ser un objectiu si Moscou aconsegueix els seus objectius a Ucraïna. Lituània és un donant important per a Ucraïna, que s’enfronta a Rússia des de la invasió del 2022. El país ja destina una part significativa del seu PIB a despeses militars i té plans per adquirir tancs i sistemes de defensa aèria addicionals, a més d’albergar una brigada alemanya.
