La veu silenciada del patrimoni
En una recent conferència celebrada al Museu d’Història de Catalunya, l’antropòloga Guadalupe Jiménez-Esquinas va abordar un tema que sovint queda en l’ombra: la despatriarcalització del patrimoni cultural, amb un enfocament especial en les contribucions femenines al seu manteniment. En el marc d’unes jornades dedicades al feminisme i els museus, va destacar la importància del treball de cura que realitzen moltes dones en contextos rurals, com és el cas emblemàtic de Cecilia Giménez, coneguda per la seva controvertida restauració de l’Ecce Homo de Borja.
Un patrimoni en mans de la comunitat
Cecilia, qui va dedicar dues dècades a preservar els béns del santuari, no només era una cuidadora, sinó també una figura central en la seva comunitat. La seva decisió de restaurar l’obra va néixer del seu amor pel patrimoni i el seu coneixement previ, adquirits a través de l’experiència i la dedicació. Malgrat les crítiques inicials i la pressió mediàtica que va patir, la seva iniciativa va posar de manifest com les veus locals, especialment les femenines, sovint no són escoltades en les decisions sobre el seu propi patrimoni.
Construint identitats culturals
Els museus i les esglésies rurals són molt més que simples edificis; són el reflex de les identitats i valors d’una comunitat. La participació activa de les dones en la preservació d’aquests espais és fonamental per mantenir vives les tradicions i la història local. Jiménez-Esquinas subratlla que les aliances entre les institucions culturals i les comunitats són essencials per garantir que el patrimoni sigui reconegut i valorat no només com un bé material, sinó també com un vehicle per a la cohesió social i la inclusió.
Re-significació i cura del patrimoni
La re-significació del patrimoni cultural implica un procés de revisió i adaptació que permet a les comunitats tornar a connectar amb la seva història. Aquesta dinàmica no només ajuda a conservar els béns materials, sinó que també fomenta un sentiment de pertinença i responsabilitat compartida. En aquest sentit, crear espais de diàleg i consens és vital per abordar les diverses perspectives sobre la preservació del patrimoni.
Un final positiu per a Cecilia
Malgrat els moments difícils que va viure, la història de Cecilia Giménez ha trobat un desenllaç esperançador. Avui, el Museu Cecilia Giménez Zarco, creat el 2016, no només honra la seva feina, sinó que també és un testimoni de com una comunitat pot defensar i celebrar el seu patrimoni. Amb més de 11.000 visites anuals, els fons recaptats ajuden a mantenir la seva residència, on ella continua vivint amb un somriure, recordant els moments més positius d’aquesta singular experiència.
